És possible un Obama a Catalunya?

Amb aquest titular obria el diari Avui una pàgina on tres experts politòlegs, que en saben més que jo, opinen sobre aquesta qüestió. Ara que es compleix un any de l'elecció d'Obama com a President dels Estats Units està de moda fer-ne balanç, analitzar si ha complert les expectatives (que són coses molt diferents als objectius, quedi clar). És més, amb els temps convulsos que estem vivint es nota que estem necessitats d'una figura regeneradora i que ens entusiasmi, que és el que Obama va representar ara fa un any.

Deixo l'enllaç:

http://paper.avui.cat/article/mon/630/es/possible/obama/catalunya.html

NECESSITEM POLÍTICS EN MAJÚSCULES

Ahir a El Periòdico l'Enric Marín venia a dir, amb més bones paraules i millor estil, la idea que porto defensant des de fa un cert temps i que ja vaig deixar escrita: ens calen polítics hàbils, que sàpiguen infondre ànims, que se'ls respecti i, alhora, siguin respectuosos, que sàpiguen comunicar.

Em prenc la llibertat de reproduïr els dos últims paràgrafs del text del sr. Marín perquè crec que sintetitzen molt bé l'estat d'ànim general vers la política però que també apunten quines haurien de ser les línies mestres d'un futur no gaire llunyà.

"La política viu una crisi profunda. La distància entre una política endogàmica i una realitat social en mutació constant es fa cada dia més gran. No es tracta d’un fenomen local. Però en el cas de Catalunya i Espanya afecta d’una manera singular. La llunyania amb la qual es viu la política europea, el sistema electoral amb llistes tancades o el lamentable enfocament del model de finançament dels partits acaben creant un brou de cultiu perfecte per al descrèdit de la política.

I la reacció habitual dels partits quan salta a la llum pública un nou cas ho fa tot més irritant: cada vegada que un responsable polític diu “i tu més” s’enfonsa ell mateix una mica més en el fang. A aquestes alçades, ja ningú no pot treure profit electoral dels casos de corrupció política. L’únic missatge d’autoestima que podria entendre la ciutadania seria aquell que prengués la forma d’un lideratge clar de cara a la regeneració de la política. Sobra política tàctica de vol gallinaci i tenim dèficit de política amb majúscules."

Extracte de l'article "La crisi de la política" d'Enric Marín a El Periòdico de Catalunya de dijous 29 d'octubre del 2009.

Canvis

Tinc un amic que ja fa molt de temps que em diu que hauria de definir una temàtica concreta per al bloc. D'un any ençà crec que han passat prou coses personals com per fer-li cas i donar el pas que em reclama.

No negaré que ja de ben petit m'agradava el món de la comunicació. Però no ha estat fins anys més tard que vaig decidir que la política també m'agradava. I per què no llegir, aprendre, escoltar i opinar sobre totes dues coses? Sense oblidar la política cultural, el que he fet sempre.

Des d'octubre de l'any 2008 formo part d'un grup d'adjudicataris d'habitatges de protecció oficial a Sant Just Desvern que ens hem vist obligats a exercir de lobby vers l'Ajuntament per posar fil a l'agulla a la situació d'stand by que ens va dur la crisi econòmica i, a parer nostre, la mala gestió feta des del consistori. Va resultar l'oportunitat per passar de la teoria a la pràctica.

Ara també ha sorgit la possibilitat d'entrar de ple en el món polític municipal, a Sant Just, la meva ciutat d'adopció i, si tot va bé, la meva futura casa en un anyet i mig. I no he pogut rebutjar-ho.

Per tant, miraré d'anar comentant coses que vagin sorgint, que vagi llegint o que em vagin arribant sota aquesta perspectiva de comunicació i estratègia política. Sense oblidar, com deia, el món de la gestió i la política cultural, alguna que altra curiositat de la feina i algun apunt tecnològic. Recordeu que la Institució de les Lletres Catalanes dòna per molt!