Memòria de tu i de mi...
Memòria de tu i de mi
i de tantes preguntes
sense resposta.
Memòria de tu i de mi
i de tantes preguntes
sense resposta.
Ballen les hores a ritme
de rumba i s'oblida
tanta tristesa i el record
de la misèria humana
reflectida a la petita
pantalla
de rumba i s'oblida
tanta tristesa i el record
de la misèria humana
reflectida a la petita
pantalla
i fent zapping busquem
rostres més bells, imatges
resplendents i focs d'artifici
rostres més bells, imatges
resplendents i focs d'artifici
i tot ens sembla fals
després d'haver vist
la mirada d'aquells ulls.
després d'haver vist
la mirada d'aquells ulls.
Ulls pregons que interroguen
i no volem ser partícips
de tants ultratges.
i no volem ser partícips
de tants ultratges.
I què fem?
Apaguem el televisor i
tractem de fer un poema
com si ens hi anés la vida.
tractem de fer un poema
com si ens hi anés la vida.
Montserrat Abelló, Memòria de tu i de mi. València: Edicions de la Guerra, 2006.
Aquesta dona és la degana de les poetes catalanes. Ho seria de també dels seus coreligionaris masculins si no fos perquè en Palau i Fabre li porta un any d’avantatge.
Autora amb una clara tendència al feminisme en la seva literatura ha estat traductora al català, entre d'altres, de Silvia Plath. Va haver d’exiliar-se durant la guerra civil i part de la postguerra per tornar a la seva terra l’any 1960.
A primer cop d'ull, aquesta velleta petitona i riallera pot semblar d'aspecte fràgil. Però no es deixien enganyar: dos minuts de conversa amb ella fan esvair aquesta idea del tot desencertada. És una dona treballadora, lluitadora, valenta i tenaç. Un exemple a tenir en compte per les noves fornades de poetes catalans.
Divendres l’espera un homenatge ben merescut per part de la ILC i del PEN Català.