La primera reacció quan una persona com Oriol Izquierdo publica el seu primer llibre és de sorpresa . No pot ser que sigui el primer. Amb més de vint anys relacionat amb el món del llibre, l'edició i la creació d'universos literaris resulta, com a mínim estrany, que el primer llibre el publiqui als 45 anys. De fet, els que han llegit Moments feliços (he de confessar que encara no ho he fet) subratllen que no sembla el primer llibre d'un autor novell en això de la creació de poesia (perquè ja hi ha el nom de l'Oriol com a coautor o coordinador de manuals o reculls)
Dimecres 3 de desembre al vespre va fer-ne la presentació a la Facultat de Comunicació Blanquerna. I per fer-ho va ser coherent amb el seu discurs, característica de la que pot fer gala, des que el conec. Va organitzar el que reivindica amb tant vehemència: una lectura de textos. Res de discursos pesats i somnolents, d'aquests que als 15 minuts no recordes què han dit durant els 10 primers. L'editor, en Jordi Cornudella, es va permetre una petita llicència a l'inici de l'acte, en tant que conductor del mateix.
L'Oriol va organitzar la presentació com si fos un diàleg, una fórmula que imposa un ritme dinàmic: els seus amics llegien un poema de Moments feliços i l'Oriol els replicava amb un text d'ells. Però per la sorpresa inicial no estava preparat. El conseller Tresserras va aparèixer a la sala i va pujar al faristol a llegir un poema. No va tenir rèplica possible.
Tot seguit el mateix Cornudella, Montserrat Abelló, Carles Torner, David Castillo, Carles Capdevila, Teresa Bertran, Jaume Subirana, Francesc- Marc Álvaro, Joan Margarit, Josep- Anton Fernández, Mònica Terribas, Màrius Serra i Josep Maria Fonalleras van ser els escollits per fer les lectures i per demostrar, a tots els que hi érem, que l'Oriol i la Dolors han estat i estan en bones mans.
L'Oriol, amb aquest llibre que neix de la pèrdua de la Clara, la filla mitjana l'Oriol i la Dolors, no ha volgut construir un lament. Ha fet el que fa sempre tant bé i que m'agradaria, quan sigui gran, saber fer amb tanta gràcia. Dóna la volta a la situació difícil i complicada que té al davant i la converteix en una oportunitat que t'obre tot un món de noves possibilitats. És un mestre.
*** Nota: m'encanta trobar-me amb en Jaume i en Màrius. 5 minuts amb ells m'alegren el dia. Tenen aquesta capacitat i mai els ho podré agrair prou.
