Aquest és d’aquells articles que no agrada escriure absolutament a ningú perquè mai s’està prou preparat per explicar, breument i en poques paraules, la personalitat i la manera de ser d’una persona que, malauradament, ens ha deixat.
La família d’Esquerra Republicana de Catalunya de Sant Just som una mica més orfes des que el passat 24 d’abril ens deixava, als 88 anys d’edat, l'Antoni Cubells. Per a la gran majoria, el “senyor Cubells”. Tothom l'hi deia així. I no pas per edat i educació cap a la nostra gent més gran sinó perquè desprenia maneres, era distingit, elegant, educat. D'aquells que ja no en queden. Va ser una persona compromesa, arrelada al poble. Sempre va estar implicat en diferents entitats: va ser secretari del Centre d'Estudis Santjustencs i soci de l'Ateneu, on havíem coincidit en diferents actes culturals. Era, també, una persona creient, religiosament parlant, i per això era habitual veure'l a la parròquia i implicat de primera mà en les seves activitats. Precisament una persona que va compartir moltes hores d’activitat parroquial em confessava al Tanatori que ella també li deia “senyor Cubells”, que per molt que fossin d'edats similars (10 anys amunt, 10 anys avall) no li sortia de dins dir-li “Antoni”. El mateix passava amb el seu gendre, que li deia “senyor Cubells”. I no era gens forçat. Tothom ho assumia com un gest natural que es desprenia de la seva, diguem-ho així, posada en escena.
L’Antoni Cubells va ser, en definitiva, un home de profundes creences i principis que anhelava la llibertat del seu país. Des d’ERC treballarem de manera incansable per fer realitat els seus somnis. Aquest és el llegat que ens ha deixat: la perseverança, la educació, el saber estar.
Hem volgut aprofitar aquesta columna per mantenir el record del senyor Cubells, per fer-li aquest petit i humil homenatge, i per alleugerir la pena de la família. Saben que ens tenen pel que necessitin, siguin o no militants, simpatitzants o amics del partit. Perquè una cosa que ens va deixar el senyor Cubells va ser una cosa bàsica: el respecte vers els altres, pensin el que pensin i defensin el que defensin.
L’Antoni Cubells va ser, en definitiva, un home de profundes creences i principis que anhelava la llibertat del seu país. Des d’ERC treballarem de manera incansable per fer realitat els seus somnis. Aquest és el llegat que ens ha deixat: la perseverança, la educació, el saber estar.
Hem volgut aprofitar aquesta columna per mantenir el record del senyor Cubells, per fer-li aquest petit i humil homenatge, i per alleugerir la pena de la família. Saben que ens tenen pel que necessitin, siguin o no militants, simpatitzants o amics del partit. Perquè una cosa que ens va deixar el senyor Cubells va ser una cosa bàsica: el respecte vers els altres, pensin el que pensin i defensin el que defensin.
