Interessantíssim Simposi organitzat per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya. S’han presentat i debatut idees, qüestions al voltant de la cultura catalana, de masses i d’elit, del turisme cultural, de política al voltant de la cultura. S’han presentat casos pràctics molt interessants, com el fenomen Guggenheim a/de Bilbao, els festivals de música, la casuística dels museus i la relació entre cultura i mitjans de comunicació amb un nivell altíssim dels ponents. Com dic, interessantíssim.
Malauradament, tot i que no era l’objecte de debat principal, no hem arribat a definir què s’hauria d’entendre quan es parla d’un gestor cultural, en el sentit que sí entenem el que volem definir quan anomenem un enginyer agrònom.
I dic malauradament entenent-ho en el millor dels sentits. No poder acotar el camp d’acció i la definició de la expressió “gestor cultural” és sinònim de riquesa, de riquesa en la formació rebuda i en l’aplicació dels conceptes pràctics. Ens permet obtenir un ventall amplíssim de possibilitats. Es reconegut l’intrusisme en el sector, però és ben rebut. Precisament perquè ajuda a aquest enriquiment i, perquè no dir-ho, perquè permet l’aplicació de teories i pensaments d’altres branques. Aquest ´s l’avantatge que em de saber aprofitar. Hi ha professionals que, per circumstàncies de la vida, es troben exercint de gestors culturals. N’hi ha d’altres que ho són per vocació. Tots són vàlids. Només faltaria!
