Sempre m’ha agradat en “Michellino” Laudrup. Era el més elegant d’aquella colla que va guanyar a Wembley la primera. M’encantava com jugava. Regats, passis, sempre amb el cap alçat, mirant amunt. Fins i tot vaig aconseguir que em dediqués una fotografia!
Però mai hagués pensat que acabaria com entrenador. I mira per on, al final del partit de quarts de final de la copa de la UEFA vaig veure que aquest danès, per qui sembla que no passin els anys, té fusta de míster. Com? Per detalls. Al final del partit va cridar un enorme “hijo de puta” a la cara de l’àrbitre, amb grans moviments de braços i entrant dins el camp. Per què? Els 2 gols de la victòria bavaresa els va fer Luca Toni, un davanter que havia d’haver estat expulsat al final de la segona part, quan va agredir Belenguer, defensa del Getafe. La cara de sobrietat i confiança durant tot el partit, comparable a la cara de mala llet que tenia l’entrenador alemany Hitzfield.
Jo no sé si està preparat o no per un equip gran, si utilitza la millor tàctica del món. Només sé que, si un equip com el Getafe, amb les mancances que, a priori, té respecte d’altres equips, juga com juga, és per la confiança que els jugadors tenen en ells mateixos. I això només t’ho pot donar l’entrenador. I Laudrup ho dona.
