Vaig iniciar la carrera d’Humanitats l’any 1999. El cert és que la meva primera opció eren els estudis de Periodisme. Tot i així, quan vaig haver acabat els estudis el 2004 vaig fer-ho totalment convençut que havia encertat amb l’elecció.
Actualment, al mes de maig del 2008, sóc el Responsable de Comunicació de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), una entitat autònoma del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, creada l’any 1937 i represa el 1987 amb l’objectiu de promocionar les obres i els autors catalans arreu del territori. Les meves atribucions impliquen la política comunicativa, tant interna com externa, de l’entitat, la relació amb els mitjans de comunicació, la gestió i millora dels continguts de la web, la creació i inserció d’elements publicitaris, les relacions protocol•làries amb d’altres institucions i l’aplicació de les polítiques comunicatives del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
Malauradament no he arribat a exercir aquesta feina gràcies, únicament, a la llicenciatura sinó que he hagut de realitzar uns estudis d’especialització. El Pla d’estudis de la llicenciatura en Humanitats que vaig haver de seguir, dissenyat el 1992, atorgava un perfil general i una professió no definida del tot. Aquest fet, tot i resultar un valor molt apreciat en les primeres entrevistes i llocs de treball, no satisfeia les meves expectatives personals i vaig decidir cursar el Postgrau en Gestió Cultural de la UOC i seguir tots els cursos, tallers i simposis possibles. L’obtenció del Postgrau, a més, em va permetre ser admès com a soci a l’Associació de Professionals de la Gestió Cultura de Catalunya (APGCC), cosa que només amb el títol de llicenciat sota el braç no va ser possible.
Sóc de l’opinió que el mercat laboral demana tot tipus de perfils. La necessitat d’especialitzar-se d’un llicenciat en Humanitats depèn tant del seu entorn laboral com de l’ambició personal. La meva experiència laboral comença a desenvolupar-se a la Secretaria General de Joventut de la Generalitat l’estiu del 2004, l’any d’acabament de la carrera. Per començar a treballar com administratiu estar acreditat com Llicenciat en Humanitats va ser suficient. Quan el contracte va acabar-se vaig realitzar substitucions al Departament d’Ensenyament de la mateixa Generalitat, sempre com administratiu. L’oportunitat va sorgir l’estiu del 2005, amb l’Any del Llibre i la Lectura, quan em van entrevistar al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (llavors Departament de Cultura) per un lloc com a secretari de direcció de la Institució de les Lletres Catalanes. Va ser llavors quan vaig prendre consciència que si volia evolucionar laboralment calia anar un pas més enllà i obtenir una especialització. Va ser així com vaig realitzar el Postgrau. Un any i mig més tard d’haver entrat a la ILC, el gener del 2007, el Secretari General del Departament em va requerir pel seu equip de col•laboradors. I finalment, l’estiu del mateix 2007 tornava a la ILC amb les actuals atribucions.
Les competències treballades durant 5 anys, de caire més teòric (filosofia, llengües, històries) van donar-me una base acadèmica però, sobretot, personal. Les més pràctiques, com “Polítiques Culturals”, “Gestió Cultural”, “Marketing Cultural” i “Comunicació i publicitat” van ajudar-me a decidir el camí que volia recórrer. Aquestes últimes són, precisament, les que estic desenvolupant actualment. Per tant, sóc defensor de les especialitzacions, els cursos de postgrau, els màsters, i tot allò que ajudi a arribar a les metes que cadascú s’ha marcat. En cap cas, però, la llicenciatura d’Humanitats, la universitat, ha de perdre el valor afegit que la diferencia de les acadèmies professionals: l’excel•lència. L’excel•lència dels ensenyaments, l’excel•lència del professorat, l’excel•lència dels investigadors, l’excel•lència dels grups de recerca.
Per tant, i sent conseqüents, el nou Pla d’estudis que es proposa de cara al curs 2008-2009 amb una base teòrica genèrica i la creació d’uns itineraris específics em sembla molt adient. Penso que pot oferir tot el necessari. Totes les llicenciatures haurien, abans de res, preparar l’estudiant, posar una base, formar la persona, i després permetre escollir un camí més concret.
Amb l’experiència que donen els anys i el poder mirar enrere amb certa perspectiva, em permeto fer algunes recomanacions als actuals estudiants de la llicenciatura. Primer, no deixeu mai de formar-vos. Creieu en la formació contínua i especialitzeu-vos segons el grau de preferències i ambicions personals. Cal aprofitar, també, l’estança a la universitat per fer, organitzar i participar activitats paral•leles als estudis i que, de ben segur, us ajudaran en el futur: associacions d’estudiants, assemblees, cursos, tallers, xerrades, ... Cal agafar aquestes ocasions com un valor afegit a la formació acadèmica i que, a més, ajuden a crear una xarxa de contactes que pot arribar a ser de gran servei en el futur.
Per acabar volia destacar alguns dels recursos existents per als estudiants i llicenciats. Primer, la revista digital de la UOC Digithum, al voltant de les humanitats en el seu sentit més ampli. Després, dues entitats al voltant del món de la gestió cultural com són l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i el Centre de Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona. Proporcionen i ordenen tota una sèrie de recursos (llibres, xerrades, cursos, tallers, revistes, borses de treball) necessaris i molt recomanables a l’hora d’emprendre el camí de la gestió cultural a través de les Humanitats.
Actualment, al mes de maig del 2008, sóc el Responsable de Comunicació de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), una entitat autònoma del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, creada l’any 1937 i represa el 1987 amb l’objectiu de promocionar les obres i els autors catalans arreu del territori. Les meves atribucions impliquen la política comunicativa, tant interna com externa, de l’entitat, la relació amb els mitjans de comunicació, la gestió i millora dels continguts de la web, la creació i inserció d’elements publicitaris, les relacions protocol•làries amb d’altres institucions i l’aplicació de les polítiques comunicatives del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
Malauradament no he arribat a exercir aquesta feina gràcies, únicament, a la llicenciatura sinó que he hagut de realitzar uns estudis d’especialització. El Pla d’estudis de la llicenciatura en Humanitats que vaig haver de seguir, dissenyat el 1992, atorgava un perfil general i una professió no definida del tot. Aquest fet, tot i resultar un valor molt apreciat en les primeres entrevistes i llocs de treball, no satisfeia les meves expectatives personals i vaig decidir cursar el Postgrau en Gestió Cultural de la UOC i seguir tots els cursos, tallers i simposis possibles. L’obtenció del Postgrau, a més, em va permetre ser admès com a soci a l’Associació de Professionals de la Gestió Cultura de Catalunya (APGCC), cosa que només amb el títol de llicenciat sota el braç no va ser possible.
Sóc de l’opinió que el mercat laboral demana tot tipus de perfils. La necessitat d’especialitzar-se d’un llicenciat en Humanitats depèn tant del seu entorn laboral com de l’ambició personal. La meva experiència laboral comença a desenvolupar-se a la Secretaria General de Joventut de la Generalitat l’estiu del 2004, l’any d’acabament de la carrera. Per començar a treballar com administratiu estar acreditat com Llicenciat en Humanitats va ser suficient. Quan el contracte va acabar-se vaig realitzar substitucions al Departament d’Ensenyament de la mateixa Generalitat, sempre com administratiu. L’oportunitat va sorgir l’estiu del 2005, amb l’Any del Llibre i la Lectura, quan em van entrevistar al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (llavors Departament de Cultura) per un lloc com a secretari de direcció de la Institució de les Lletres Catalanes. Va ser llavors quan vaig prendre consciència que si volia evolucionar laboralment calia anar un pas més enllà i obtenir una especialització. Va ser així com vaig realitzar el Postgrau. Un any i mig més tard d’haver entrat a la ILC, el gener del 2007, el Secretari General del Departament em va requerir pel seu equip de col•laboradors. I finalment, l’estiu del mateix 2007 tornava a la ILC amb les actuals atribucions.
Les competències treballades durant 5 anys, de caire més teòric (filosofia, llengües, històries) van donar-me una base acadèmica però, sobretot, personal. Les més pràctiques, com “Polítiques Culturals”, “Gestió Cultural”, “Marketing Cultural” i “Comunicació i publicitat” van ajudar-me a decidir el camí que volia recórrer. Aquestes últimes són, precisament, les que estic desenvolupant actualment. Per tant, sóc defensor de les especialitzacions, els cursos de postgrau, els màsters, i tot allò que ajudi a arribar a les metes que cadascú s’ha marcat. En cap cas, però, la llicenciatura d’Humanitats, la universitat, ha de perdre el valor afegit que la diferencia de les acadèmies professionals: l’excel•lència. L’excel•lència dels ensenyaments, l’excel•lència del professorat, l’excel•lència dels investigadors, l’excel•lència dels grups de recerca.
Per tant, i sent conseqüents, el nou Pla d’estudis que es proposa de cara al curs 2008-2009 amb una base teòrica genèrica i la creació d’uns itineraris específics em sembla molt adient. Penso que pot oferir tot el necessari. Totes les llicenciatures haurien, abans de res, preparar l’estudiant, posar una base, formar la persona, i després permetre escollir un camí més concret.
Amb l’experiència que donen els anys i el poder mirar enrere amb certa perspectiva, em permeto fer algunes recomanacions als actuals estudiants de la llicenciatura. Primer, no deixeu mai de formar-vos. Creieu en la formació contínua i especialitzeu-vos segons el grau de preferències i ambicions personals. Cal aprofitar, també, l’estança a la universitat per fer, organitzar i participar activitats paral•leles als estudis i que, de ben segur, us ajudaran en el futur: associacions d’estudiants, assemblees, cursos, tallers, xerrades, ... Cal agafar aquestes ocasions com un valor afegit a la formació acadèmica i que, a més, ajuden a crear una xarxa de contactes que pot arribar a ser de gran servei en el futur.
Per acabar volia destacar alguns dels recursos existents per als estudiants i llicenciats. Primer, la revista digital de la UOC Digithum, al voltant de les humanitats en el seu sentit més ampli. Després, dues entitats al voltant del món de la gestió cultural com són l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i el Centre de Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona. Proporcionen i ordenen tota una sèrie de recursos (llibres, xerrades, cursos, tallers, revistes, borses de treball) necessaris i molt recomanables a l’hora d’emprendre el camí de la gestió cultural a través de les Humanitats.
Taula rodona: Les sortides professionals del llicenciat en Humanitats
Col•loqui Studia Humanitatis: Recerca i innovació en l’EEES
21 i 22 de maig de 2008
Auditori de la Facultat de Lletres de la UAB
Col•loqui Studia Humanitatis: Recerca i innovació en l’EEES
21 i 22 de maig de 2008
Auditori de la Facultat de Lletres de la UAB