Pot semblar xul·leria. Però no. La Montserrat és així. Avui li han preguntat si considera que es mereix el Premi. I ella ha dit que sí. I té raó. Se'l mereix.Òmnium Cultural ha atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a la poeta i traductora Montserrat Abelló en un acte al Palau de la Música Catalana. És la digna successora de Mercè Rodoreda i Teresa Pàmies, les altres dues dones que tenen l'honor de compartir premi amb la Montserrat.
El Premi li arriba el mateix any que en compleix 90: va nèixer a Tarragona el 1918 tot i que va passar la majoria dels seus anys a Barcelona, primer, i a l'exili després (França, Anglaterra i Xil·le la van acollir fins la sev tornada a casa). Aquests són també uns anys de molta activitat literària, tant de creació pròpia (Al cor de les paraules, Memòria de tu i de mi)com de traducció d'obres d'altris (Sóc vertical, de Silvia Plath)
Tinc el plaer de conèixer-la. I el que més m'agrada és que sempre té bones paraules, un somriure a la cara, és amable, atenta, riallera. Però alhora té el cap clar, defensa allò en el que creu, és amiga dels seus amics, té principis.
La Montserrat s'ho mereix. I segur que ho està celebrant amb un Manhattan a les mans.
