60 – 40. Aquests han estat, arrodonint molt, els resultats del vot de censura d’ahir a Can Barça.
Legalment, Joan Laporta i la seva Junta Directiva poden continuar exercint fins l’any 2010, quan, si tot segueix el seu curs normal, es convocaran eleccions.
Ara bé, imagino que l’amic Jan haurà pensat, juntament amb els seus assessors, la possibilitat de dimitir o de continuar i haurà fet anar la balança entre un costat i l’altre. De moment ha optat per quedar-se. Espero que sabent les conseqüències de tot plegat: 2 anys difícils, sense gaire marge de maniobra, examinat amb lupa cada moviment, cada decisió.
Jo d’ell, dimitiria. De fet, li demano que dimiteixi. No es pot escudar en l’amplia abstenció. No es pot defensar argumentant que el vot no ha arribat al percentatge que marquen els estatuts. Fa 10 anys va anar la mateixa gent a votar i la convocatòria va ser durant un Barça – Madrid. Ahir, la gent es va mobilitzar expressament per votar, i l’amplia majoria ho va fer en contra seu.
A vegades, la legalitat es supleix amb sentit comú. Una qualitat que ja fa una anys que el president del club ha perdut pel camí i no s’ha aturat a buscar-la. Ha demanat perdó als membres de la Junta. Perdó de què? Això es fa en privat, sopant, prenent unes copes. En públic t’has de dirigir a la massa social de seguidors. I ara, per fer-los contents, hauria de marxar. I callar.
