La nit del 4 de febrer del 1939 un grup de valents (no tenen un altre qualificatiu) escriptors, relacionats d'una manera o altra amb la Institució de les Lletres Catalanes, deixaren el seu país enrera, empesos, com aquell que diu, pel terror que els perseguia per defensar la seva terra, la seva llengua i les seves institucions. Iniciaven un exili, més curt o més llarg depenent dels casos, que començaven a intuir setmanes abans, amb la fugida de Barcelona i l'estada al Mas Perxés d'Agullana des d'on aquella nit de febrer van enfilar cap a Les Illes passant pel Coll de la Manrella.
Com ara farà 70 anys d'aquest fet i la programació d'activitats del 2009 de la ILC posarà l'èmfasi necessari en el tema de l'exili el director, la Iolanda Pelegrí i jo mateix, acompanyats pel conservador del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, vam refer aquest camí, obert pels intelectuals més agosarats set dècades enrera.
Ara el camí no és difícil. L'any 1939 segur que era diferent. Les condicions ja ho eren: nit, lluna plena, el farcell a l'esquena, el vestit i les sabates, la fam, la falta de son, la necessitat i la por, sobretot la por. Ara, ens aturem a gaudir de les vistes Empordà enllà.
Pel maig preparem una caminada organitzada, com cal, per mantenir viva la memòria dels qui van trepitjar aquella terra abans que nosaltres. Prometo que no farà tant fred com dimarts.
Com ara farà 70 anys d'aquest fet i la programació d'activitats del 2009 de la ILC posarà l'èmfasi necessari en el tema de l'exili el director, la Iolanda Pelegrí i jo mateix, acompanyats pel conservador del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, vam refer aquest camí, obert pels intelectuals més agosarats set dècades enrera.
Ara el camí no és difícil. L'any 1939 segur que era diferent. Les condicions ja ho eren: nit, lluna plena, el farcell a l'esquena, el vestit i les sabates, la fam, la falta de son, la necessitat i la por, sobretot la por. Ara, ens aturem a gaudir de les vistes Empordà enllà.
Pel maig preparem una caminada organitzada, com cal, per mantenir viva la memòria dels qui van trepitjar aquella terra abans que nosaltres. Prometo que no farà tant fred com dimarts.
){kind=link}