La crisi ha comportat una sèrie de canvis socials innegables. La cultura no n'és un sector al·liè i també s’ha vist afectada. Ens referim a la Cultura en el sentit més teòric i ampli del terme i també a la seva gestió, a la creació artística i a l'organització d’activitats. Hem d’acceptar i entendre les noves regles del joc. Els primers a fer-ho hem de ser les administracions i, més concretament, la de les administracions locals.
Per començar, hem de deixar de creure que la cultura, organitzada per l'administració i, per tant, entesa com un servei públic, ha de ser gratuïta. Cada cop més hem de tendir a l'equilibri entre la despesa i l'ingrés. L'organització d'activitats culturals, la programació artística, comporta una sèries de despeses relatives a hores dedicades, negociació, contractació, adequació de l'espai, neteja, etc. que el consumidor, generalment, no té en compte però que existeixen.
Ens cal, també, ser més curosos en la planificació de la programació cultural. L'oferta cultural d'un municipi ha de mantenir, necessàriament, un equilibri públic – privat que, en molts casos, és molt fràgil. L'administració pública ha d'entrar en competència, en matèria cultural, amb la iniciativa privada? Rotundament no. Des de l'administració pública hem de treballar per garantir l'accés universal a la cultura, cobrir aquelles deficiències que no cobreix la iniciativa privada i regular aquelles situacions que no garanteixin aquest accés universal.
Amb tot, hem tornat a la situació anterior a l'eclosió dels grans centres cívics impulsats per l'administració pública. El paper central i proteccionista que han exercit molts ajuntaments amb les entitats ha produït l’efecte contrari que es cercava. En comptes fer-les créixer se les ha comdemnat a l’acomodament i, en conseqüència, a no desenvolupar-se, a estancar-se.
Som, doncs, davant d'un canvi en el paradigma cultural. Des del nostre punt de vista aquest canvi ha de ser considerat com un repte que hem de saber abraçar entre l'administració i les entitats privades, que han de guanyar centralitat en la programació i l'oferta cultural del poble. Cultura de la gent, del carrer, de baix a dalt, aprofitant de manera més eficient tots els recursos econòmics, humans i tecnològics. Es tracta, doncs, de posar en joc el concepte de cooperació entre persones, entre entitats, entres aquests i l’administració. Som partidaris que les entitats i col·lectius del món de la cultura, i les persones que en formen part, aprofitin al màxim la seva vàlua i facin un pas endavant creant, per exemple, una plataforma o coordinadora amb objectius comuns, amb facilitat per mancomunar serveis i espais, que actuï com a eix vertebrador i com a centre de referència del sistema cultural del poble.
Molts cops s'ha acusat Sant Just Desvern de ser un poble on "no hi passen coses" (sic). És una afirmació que no s'ajusta a la realitat. Des del mes de febrer l'Ateneu ha fet el relleu en la seva Junta Directiva, així com la SEAS. Estem parlant de dues de les entitats més importants del poble. Totes dues tenen noves persones al capdavant amb un projecte engrescador. El mes de març es va organitzar la celebració del Dia Mundial de la Poesia, amb la participació activa de moltes entitats del poble que treballen per al foment de la lectura i de la llengua catalana. La celebració de Sant Jordi, diumenge 22 d'abril, va reunir un bon grapat d'entitats que van muntar i organitzar activitats i paradetes als jardins de Can Ginestar, plens de gent passejant. Uns dies abans, el correfoc amb les nostres colles dels Dimonis Apagallums de Camablanca i del Drac Rifenyo van concentrar un gran nombre de gent pels carrers del poble.
Que ningú torni a dir que a Sant Just no passen coses.
Article publicat al número 248 del Butlletí Municipal de Sant Just Desvern corresponent a l'abril-maig del 2012
Per començar, hem de deixar de creure que la cultura, organitzada per l'administració i, per tant, entesa com un servei públic, ha de ser gratuïta. Cada cop més hem de tendir a l'equilibri entre la despesa i l'ingrés. L'organització d'activitats culturals, la programació artística, comporta una sèries de despeses relatives a hores dedicades, negociació, contractació, adequació de l'espai, neteja, etc. que el consumidor, generalment, no té en compte però que existeixen.
Ens cal, també, ser més curosos en la planificació de la programació cultural. L'oferta cultural d'un municipi ha de mantenir, necessàriament, un equilibri públic – privat que, en molts casos, és molt fràgil. L'administració pública ha d'entrar en competència, en matèria cultural, amb la iniciativa privada? Rotundament no. Des de l'administració pública hem de treballar per garantir l'accés universal a la cultura, cobrir aquelles deficiències que no cobreix la iniciativa privada i regular aquelles situacions que no garanteixin aquest accés universal.
Amb tot, hem tornat a la situació anterior a l'eclosió dels grans centres cívics impulsats per l'administració pública. El paper central i proteccionista que han exercit molts ajuntaments amb les entitats ha produït l’efecte contrari que es cercava. En comptes fer-les créixer se les ha comdemnat a l’acomodament i, en conseqüència, a no desenvolupar-se, a estancar-se.
Som, doncs, davant d'un canvi en el paradigma cultural. Des del nostre punt de vista aquest canvi ha de ser considerat com un repte que hem de saber abraçar entre l'administració i les entitats privades, que han de guanyar centralitat en la programació i l'oferta cultural del poble. Cultura de la gent, del carrer, de baix a dalt, aprofitant de manera més eficient tots els recursos econòmics, humans i tecnològics. Es tracta, doncs, de posar en joc el concepte de cooperació entre persones, entre entitats, entres aquests i l’administració. Som partidaris que les entitats i col·lectius del món de la cultura, i les persones que en formen part, aprofitin al màxim la seva vàlua i facin un pas endavant creant, per exemple, una plataforma o coordinadora amb objectius comuns, amb facilitat per mancomunar serveis i espais, que actuï com a eix vertebrador i com a centre de referència del sistema cultural del poble.
Molts cops s'ha acusat Sant Just Desvern de ser un poble on "no hi passen coses" (sic). És una afirmació que no s'ajusta a la realitat. Des del mes de febrer l'Ateneu ha fet el relleu en la seva Junta Directiva, així com la SEAS. Estem parlant de dues de les entitats més importants del poble. Totes dues tenen noves persones al capdavant amb un projecte engrescador. El mes de març es va organitzar la celebració del Dia Mundial de la Poesia, amb la participació activa de moltes entitats del poble que treballen per al foment de la lectura i de la llengua catalana. La celebració de Sant Jordi, diumenge 22 d'abril, va reunir un bon grapat d'entitats que van muntar i organitzar activitats i paradetes als jardins de Can Ginestar, plens de gent passejant. Uns dies abans, el correfoc amb les nostres colles dels Dimonis Apagallums de Camablanca i del Drac Rifenyo van concentrar un gran nombre de gent pels carrers del poble.
Que ningú torni a dir que a Sant Just no passen coses.
Article publicat al número 248 del Butlletí Municipal de Sant Just Desvern corresponent a l'abril-maig del 2012