LA CULTURA NO ÉS UN LUXE. CULTURA 4.0

He pensat que avui, dia de Sant Jordi, un dels dies més macos de la nostra tradició i un dels dies de més moviment al mercat editorial i llibreter, estaria bé parlar de l'acte que el passat divendres 19 d'abril, varem poder gaudir els membres de la Sectorial de Cultura d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser un moment dolç i la posada de llarg d'una sectorial que treballa molt, moltíssim, a l'ombra, que es deixa veure poc. Però que quan surt a la llum ho fa amb la feina ben feta i de manera incontestable.

La direcció del partit, amb la secretaria general Marta Rovira al capdavant, i un nodrit grup de representants del món cultural de la plataforma Catalunya Sí (no voldria descuidar-me a ningú però allà hi havia Gerard Quintana, la Txe Arana, en Quim Masferrer, en Josep Maria Vall, en Romà Guardiet, i en Joan i Lluís Fortuny), presentaven públicament la proposta per instar al Govern espanyol a modificar la llei de l'IVA, que actualment grava els productes i serveis culturals en un 21%. La reclamació es basa en demanar l'aplicació d'un IVA superreduït, actualment en un 4%, als productes i serveis culturals.

La campanya agafa el nom de Cultura 4.0. I què vol dir això?

• reclamar l'aplicació de l'IVA del 4% a tots els productes i serveis culturals.
• situar la Cultura com a quarta pota de l’Estat del Benestar. El fet cultural no es pot aïllar del fet social. Catalunya té importantíssims reptes en matèria social derivats de l’allau immigratori i de desigualtats cròniques no resoltes. La cultura és una formidable eina de transformació i de cohesió social.
• la Cultura com a motor econòmic.
• Universalització de la Cultura: El futur Estat Català ha de tenir la capacitat de garantir a cada ciutadà i ciutadana del nostre país el seu dret a l’accés als recursos culturals.

A ERC, des de la sectorial, creiem fermament en la consecució d'aquests quatre punts. I ara, des de la direcció, es treballa conjuntament per considerar la Cultura com la quarta pota de l'Estat del Benestar, juntament amb la Salut, l'Educació i els Serveis Socials. El nostre objectiu és que a Catalunya es consideri la Cultura i tot el seu món (creadors, emprenedors, artistes, empreses, etc) com una eina vertebradora del país, cultural, social i econòmicament parlant.

Estem convençuts que l'augment del 21% de l’IVA cultural que el govern espanyol va dur a terme el juliol del 2012 es va fer no pas per dèries recaptatòries sinó per bloquejar l'accés a la cultura de la població. Una ciutadania menys culte és una ciutadania més fàcil de manipular. El coneixement ens fa més lliures, més rics, més autònoms. Ens permet pensar per nosaltres mateixos i formar les nostres pròpies opinions. I això és el que fa por al Govern espanyol.

L'increment de la taxa d’un 8% a un 21% en l’àmbit de la cultura fa que l’estat espanyol disposi de l’IVA cultural més alt dels 17 països de l’eurozona. A la majoria d’estats del nostre entorn, l’IVA cultural oscil•la al voltant del 7%, una franja on l’estat espanyol es movia abans d’aquesta dramàtica pujada i on el conseller Mascarell considera que ha d'estar l'IVA d'una futura Catalunya independent.

Paradoxalment, abans de la pujada la crisi econòmica i financera havia fet que determinats sectors culturals s’haguessin vist reforçats, ja que el consum d’oci més car havia baixat en benefici de l’oci de proximitat, sovint ubicat en el món de la cultura. Però aquesta pujada de l’IVA no tan sols ha trencat aquesta dinàmica, sinó que ha provocat una baixada general del consum cultural, i ha afectat molt negativament un sector feble de per si.

El sector més afectat per la pujada de l’IVA és el de les arts escèniques, un dels que fins ara havia resistit més bé la crisi. Concretament, el teatre ha patit, durant el 2012, una caiguda del 30% dels espectadors respecte del 2011. Sectors com la dansa, l’òpera i la música en viu també han notat molt la reducció del nombre d’assistents, que ha arribat al 25%. Els teatres i les sales de concerts han de fer esforços i implantar mesures prou imaginatives perquè la gent torni a omplir les sales. A aquesta situació cal sumar-hi que uns dels programadors més actius del sector de les arts escèniques i musicals, els ajuntaments, en tan que gestors de sales polivalents municipals, han vist reduïdes les ajudes a la Generalitat.

Per això considerem que és necessari aplicar el tipus d’IVA superreduït del 4% a totes les activitats i productes culturals, així com a tots els serveis que se’n derivin. D’aquesta manera facilitarem l’accés universal a la cultura, donarem sortida a les capacitats creatives del sector, i enfortirem les indústries culturals per tal que esdevinguin un dels motors econòmics del país.