Com deduireu si continueu llegint el post fins al final, no seré gens objectiu respecte de la gala d’entrega dels premis Goya d’ahir nit. Em reitero: heu de seguir llegint per entendre-ho.
A més de la sorpresa que va suposar que La Soledad guanyés el premi a la millor pel·lícula i a la millor direcció derrotant la gran favorita, El Orfanato, el guardó a millor actriu també va ser sorprenent. Maribel Verdú, protagonista de Siete mesas de billar francés va guanyar Emma Suárez, Belen Rueda i Blanca Portillo. No per sorprenent deixa de ser injust. Cinc nominacions duia la Verdú i encara no havia guanyat mai. Ja li tocava. I Alberto San Juan, Goya al millor actor per Bajo las estrellas.
Independentment de tot això el millor que ens va reservar la nit va ser un premi d’aquests que passen desapercebuts. Un d’aquests que els diaris només destaquen per tractar-se d’una producció catalana i que se’n fan ressò perquè omple l’estadística de l’ICIC. David Gallart va guanyar el Goya a millor muntatge per REC.
I qui és aquest noi? Doncs el germà gran d’un dels meus millors amics. I no vull dir un conegut que vegi de tant en tant. Em refereixo a una persona que forma part d’aquest cercle íntim que té cada persona. Com sé que ahir va ser una nit especial per a tota la vostra família em vull sumar a les felicitacions i a les mostres d’agraïment. Hauríeu d’haver-nos vist a la R. i a mi al sofà de casa seva, palplantats davant la televisió, aplaudint com bojos quan varem sentir el nom del David. I perquè no dir-ho, amb els ulls una mica humits.
Recordo que quan nosaltres encara érem petits i corríem per pati de l’escola el teu germà tocava la guitarra elèctrica en un grup. Com molava!!! I tu també volies tocar-la. I després, de sobte, el teu germà es va fer grn i es va haver de guanyar les garrofes. Que volia fer alguna cosa diferent era evident. Es va passar al cinema. Recordo quan em vas dir: “El David ha dirigit l’anunci aquest de les compreses”. Recorden un spot on una dona vestida completament de vermell va a buscar una nena a la classe i li diu aquella frase de “Soy tu menstruación”? Doncs l’anunci és d’ell. Després va venir el muntatge de moltes películes: Smoking Room, Romasanta, Tapas entre d'altres.
El premi no ha estat res més que el colofó a molta feina feta des de fa molt de temps. Felicitats a tota la família. Coneixent-vos, la celebració serà sonada. Com ha de ser.
A més de la sorpresa que va suposar que La Soledad guanyés el premi a la millor pel·lícula i a la millor direcció derrotant la gran favorita, El Orfanato, el guardó a millor actriu també va ser sorprenent. Maribel Verdú, protagonista de Siete mesas de billar francés va guanyar Emma Suárez, Belen Rueda i Blanca Portillo. No per sorprenent deixa de ser injust. Cinc nominacions duia la Verdú i encara no havia guanyat mai. Ja li tocava. I Alberto San Juan, Goya al millor actor per Bajo las estrellas.
Independentment de tot això el millor que ens va reservar la nit va ser un premi d’aquests que passen desapercebuts. Un d’aquests que els diaris només destaquen per tractar-se d’una producció catalana i que se’n fan ressò perquè omple l’estadística de l’ICIC. David Gallart va guanyar el Goya a millor muntatge per REC.
I qui és aquest noi? Doncs el germà gran d’un dels meus millors amics. I no vull dir un conegut que vegi de tant en tant. Em refereixo a una persona que forma part d’aquest cercle íntim que té cada persona. Com sé que ahir va ser una nit especial per a tota la vostra família em vull sumar a les felicitacions i a les mostres d’agraïment. Hauríeu d’haver-nos vist a la R. i a mi al sofà de casa seva, palplantats davant la televisió, aplaudint com bojos quan varem sentir el nom del David. I perquè no dir-ho, amb els ulls una mica humits.
Recordo que quan nosaltres encara érem petits i corríem per pati de l’escola el teu germà tocava la guitarra elèctrica en un grup. Com molava!!! I tu també volies tocar-la. I després, de sobte, el teu germà es va fer grn i es va haver de guanyar les garrofes. Que volia fer alguna cosa diferent era evident. Es va passar al cinema. Recordo quan em vas dir: “El David ha dirigit l’anunci aquest de les compreses”. Recorden un spot on una dona vestida completament de vermell va a buscar una nena a la classe i li diu aquella frase de “Soy tu menstruación”? Doncs l’anunci és d’ell. Després va venir el muntatge de moltes películes: Smoking Room, Romasanta, Tapas entre d'altres.
El premi no ha estat res més que el colofó a molta feina feta des de fa molt de temps. Felicitats a tota la família. Coneixent-vos, la celebració serà sonada. Com ha de ser.