Dilluns tarda vaig assistir a la conferència d'aquest fòrum que versava sobre les polítiques de comunicació. Els meus amics d'Aportada ho organitzen i així em vaig assabentar.
En Vicent Sanchis moderava en Josep Maria Carbonell, president del CAC; Jaume Duch, Director de Comunicació i portaveu del Parlament Europeu; i en Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació del Govern de la Generalitat, amb qui vaig coincidir mentre jo era assistent del secretari general i ella era cap de Gabinet del conseller Tresserras. Va ser molt interessant. Fins ara encara no havia escoltat en Carles sota el paraigües del càrrec que exerceix des de fa gairebé un any. Tots 3 ponents van exposar les seves idees al voltant de la intervenció dels poders públics en els mitjans de comunicació, així com de les polítiques de subvenció dels Governs.
Però tot això va derivar, un parell d'hores més tard, en un debat amb el meu amic L. al Pub del Centre de la Vila on vam anar al vespre per posar-nos al dia. Ell creu i defensa una política exenta d'ajuts o subvencions en el món cultural i de la comunicació. Defensa el model anglosaxó. I jo també, que consti. És el meu ideal. Ara bé,, entenc que el canvi seria radical. Fins ara, tothom s'ha acostumat a que alguna cosa li cau. Això hauria d'acabar. Sóc partidari, per arribar a aquest model anglosaxó, de crear un pas intermig: ajudes a projectes ferms, amb una trajectòria i una programació de qualitat i amb un pla de comunicació i pressupost ben treballats. I a més, que no siguin ajudes que caiguin en sac trencat. Haurien de ser reembolsables. Quan el projecte assoleix guanys i recupera els diners invertits per l'Administració pública, els ha de retornar.
En Vicent Sanchis moderava en Josep Maria Carbonell, president del CAC; Jaume Duch, Director de Comunicació i portaveu del Parlament Europeu; i en Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació del Govern de la Generalitat, amb qui vaig coincidir mentre jo era assistent del secretari general i ella era cap de Gabinet del conseller Tresserras. Va ser molt interessant. Fins ara encara no havia escoltat en Carles sota el paraigües del càrrec que exerceix des de fa gairebé un any. Tots 3 ponents van exposar les seves idees al voltant de la intervenció dels poders públics en els mitjans de comunicació, així com de les polítiques de subvenció dels Governs.
Però tot això va derivar, un parell d'hores més tard, en un debat amb el meu amic L. al Pub del Centre de la Vila on vam anar al vespre per posar-nos al dia. Ell creu i defensa una política exenta d'ajuts o subvencions en el món cultural i de la comunicació. Defensa el model anglosaxó. I jo també, que consti. És el meu ideal. Ara bé,, entenc que el canvi seria radical. Fins ara, tothom s'ha acostumat a que alguna cosa li cau. Això hauria d'acabar. Sóc partidari, per arribar a aquest model anglosaxó, de crear un pas intermig: ajudes a projectes ferms, amb una trajectòria i una programació de qualitat i amb un pla de comunicació i pressupost ben treballats. I a més, que no siguin ajudes que caiguin en sac trencat. Haurien de ser reembolsables. Quan el projecte assoleix guanys i recupera els diners invertits per l'Administració pública, els ha de retornar.