Ahir, amb la R., vam anar al cinema. La pel·lícula era Diari d'una ninfòmana, basada en el llibre de Valérie Tasso, aquella que va relatar la seva experiència com a prostituta de luxe. La veritat és que està molt bé. Tracta sobre la felicitat personal i el camí a seguir per trobar-la. Al final vaig concloure que ser feliç és fàcil. El que és realment difícil és sortejar els obstacles per trobar-la.
Però el que més em va sobtar és la poca educació cinèfila dels nens/nenes joves d'avui. Jo recordo que quan anava al cinema el costum era estar tranquil i callat. Doncs ara, pel que es veu, els costums han canviat i el que és habitual és fer xivarri i comentar cada escena amb la companya del costat.
El que deia, al final vaig ser feliç, però després d'haver sortejat uns quants obstacles.
