Em sumo a la "Setmana Obama". No puc resistir-ho. Si a mi, a no sé quants mil·lers de quilòmetres de distància ja em sedueix la retòrica i la manera de fer d'aquest bon home, no puc arribar ni a imaginar-me què poden sentir els mil·lions d'americans que han patit durant 8 anys aquest dumb d'en Bush.
He vist els programes especials d'aquesta tarda. I s'ha demostrat que el nou líder NEGRE dels EEUU no és infalible. S'ha trabat durant el jurament. I perquè remarco que és negre? Doncs perquè ho és. Més clar o més fosc però de color negre. I no passa res. O no hauria de passar. Per fi un senyal de normalització. Segur que encara queda algun confederat escandalitzat. Doncs que s'acostumi.
Tot i que no ha fet del racisme una qüestió estratègica en les eleccions (primàries i presidencials) precisament aquesta omissió volguda converteix el tema en central. Però no per part d'ell, sinó de la resta de candidats i de l'opinió pública. Genial.
La única por que em provoca tot plegat és una sobrevaloració. M'explico. N'esperem massa d'immediat i aquest home té molta feina per endavant. Feina que no s'enllesteix en quatre dies (o quatre anys). Per aquesta raó en els propers dies assistirem a alguna decisió important i històrica, segur. Cal cobrir expectatives ràpidament per no decebre. I la gent no té paciència, necessiten fets.
Per acabar, un enllaç al post del 3/24 que cobreix la presa de possessió.