Doncs això. No és cap excusa per si dimecres perdem. Tot el contrari. M'agradaria que, passi el que passi a Roma el dia 27, els culés estiguem orgullosos de la temporada d'un equip que ja ha fet història.
Començo:
- per la imatge i el joc desplegat des de l'inici de la temporada, allà pel mes d'agost.
- pel patiment del partit contra el Chelsea i per l'explosió final amb el gol d'Iniesta.
- per la humiltat que ha demostrat aquest equip plagat d'estrelles.
- per la solidaritat entre tots els membres de la plantilla (vegeu, sinó, la reacció dels jugadors de la banqueta quan dissabte van expulsar el xaval Muniesa)
- pel tacte de Guardiola amb els jugadors.
- pels 34 gols d'Eto'o, un jugador que estava més fora que dins a principi de temporada.
- per la recuperació d'Henry. Ja veiem el jugador que era a l'Arsenal.
- pels jugadors de la cantera.
- per la comunió entre l'equip i l'afició.
- pels dos títols guanyats després de dos anys de sequera.
I què carai, que som millors i juguem millor. I ells també estan espantats, perquè juguen contra el barça.