Quin batibull de conceptes, oi? Tot plegat m'ha vingut al cap després d'una reunió que hem tingut a la feina parlant de la comunicació d'una exposició que preparem per finals d'any. I, per aquelles casulitats, a l'hora de dinar he llegit aquest article de l'Empar Moliner a l'Avui. Si hi sumem la llei que ha aprovat el Parlament francès de desconnexió d'internet d'aquells que es descarreguin continguts amb drets d'autors, podríem dir que estic en estat de xoc.
Algú em pot explicar exactament perquè la xarxa causa aquest estat de por col·lectiva quan es parla d'utilitzar-la com a canal de difusió d'obres X? Perquè se la posa en dubte? I, sobretot, perquè s'intenta controlar el que és incontrolable.
Igual que la SGAE no pot controlar tota la música que sona als aparells reproductors del món mundial (ara mateix, mentre escric això escolto Rockola.fm. Que vinguin a buscar-me, si cal!) tampoc podem controlar l'ús que es fa del que es penja a la xarxa. Alto, sí que podem establir les normes del joc, amb els Creative Commons, però no controlar si toooooooooooothom en fa un ús adequat.
Per tant, perquè no oblidem i deixem de banda les velles maneres de fer i ens tornem una mica moderns? Cal veure internet com un canal de difusió potentíssim que l'únic que hem de fer és utilitzar-lo adequadament. No ens faci por. S'arriba millor a la gent amb canals directes que no pas amb la vella tàctica de trucar al periodisita pidolant-li un espai de 10 línies al diari de torn.
Creieu-me.
Algú em pot explicar exactament perquè la xarxa causa aquest estat de por col·lectiva quan es parla d'utilitzar-la com a canal de difusió d'obres X? Perquè se la posa en dubte? I, sobretot, perquè s'intenta controlar el que és incontrolable.
Igual que la SGAE no pot controlar tota la música que sona als aparells reproductors del món mundial (ara mateix, mentre escric això escolto Rockola.fm. Que vinguin a buscar-me, si cal!) tampoc podem controlar l'ús que es fa del que es penja a la xarxa. Alto, sí que podem establir les normes del joc, amb els Creative Commons, però no controlar si toooooooooooothom en fa un ús adequat.
Per tant, perquè no oblidem i deixem de banda les velles maneres de fer i ens tornem una mica moderns? Cal veure internet com un canal de difusió potentíssim que l'únic que hem de fer és utilitzar-lo adequadament. No ens faci por. S'arriba millor a la gent amb canals directes que no pas amb la vella tàctica de trucar al periodisita pidolant-li un espai de 10 línies al diari de torn.
Creieu-me.