Des que vam guanyar 2 a 6 a l'antic Chamartín i vam trempar a Stamford Bridge la culerada vivim en permanent estat d'excitació i, alhora, en un somni permanent.
Ahir alguns encara pensàvem que els somnis són eterns i no recordem que, de tant en tant, ens visiten els malsons. Ahir va passar: no sentenciem la lliga a casa i se'ns lesiona Iniesta, que no jugarà la final de Copa i és dubte per la final de Roma. Havia de ser o una broma macabra o part del somni en què ens havia deixat, de forma gairebé permanent, l'exitació dels últims dies.
Però no. La cleca va ser de veres i l'hòstia gairebé merescuda. Gairebé.
La lliga és al sac (aquesta setmana, la que ve o l'altra. La gràcia era celebrar-ho a casa amb la teva gent, però què hi farem!) i la copa és a un sol partit que pot sortir bé o malament, igual que la Champions. Però aquesta ha d'anar al cabàs. Ni que sigui perquè Cristiano Ronaldo deixi de fer l'imbècil a la seva banqueta sense cap motiu. Donem-li un, doncs, de motiu.
Ahir alguns encara pensàvem que els somnis són eterns i no recordem que, de tant en tant, ens visiten els malsons. Ahir va passar: no sentenciem la lliga a casa i se'ns lesiona Iniesta, que no jugarà la final de Copa i és dubte per la final de Roma. Havia de ser o una broma macabra o part del somni en què ens havia deixat, de forma gairebé permanent, l'exitació dels últims dies.
Però no. La cleca va ser de veres i l'hòstia gairebé merescuda. Gairebé.
La lliga és al sac (aquesta setmana, la que ve o l'altra. La gràcia era celebrar-ho a casa amb la teva gent, però què hi farem!) i la copa és a un sol partit que pot sortir bé o malament, igual que la Champions. Però aquesta ha d'anar al cabàs. Ni que sigui perquè Cristiano Ronaldo deixi de fer l'imbècil a la seva banqueta sense cap motiu. Donem-li un, doncs, de motiu.