Ja fa uns dies que a la feina anem una mica massa de bòlid. Per diferents temes. Inici d'activitats immediates, gires d'espectacles, festivals de poesia que comencen, planificació de l'any vinent, ajuts i subvencions, ... Ara, lo pitjor de tot és haver de reservar diners perquè no ens els treguin. Curiós, oi? L'any passat per les mateixes dates ens van enxampar amb els pixats al ventre. I aquest any volem curar-nos en salut. Però no sambem si serà efectiu del tot. Així que estem amb la por al cos de manera constant.
Trist, oi? Esperar els diners d'altris, no poder executar el que tens planejat, tenir les mans lligades per fer el que has de fer, el que t'han encarregat que facis. És molt difícil i obliga a un exercici d'imaginació brutal, a fer unes giragonses espectaculars.
Ara, gairebé tot s'esmena amb empenta i ganes de fer les coses. Això ho pot tot. O gairebé.
Trist, oi? Esperar els diners d'altris, no poder executar el que tens planejat, tenir les mans lligades per fer el que has de fer, el que t'han encarregat que facis. És molt difícil i obliga a un exercici d'imaginació brutal, a fer unes giragonses espectaculars.
Ara, gairebé tot s'esmena amb empenta i ganes de fer les coses. Això ho pot tot. O gairebé.