Un seguit d'aquelles casualitats que conflueixen en el temps i gairebé en l'espai, una sèrie de decisions errònies van fer que el passat cap de setmana es pogués gaudir del millor beisbol d'Europa a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Pura casualitat, no buscada. Si seguiu llegint miraré d'explicar-ho.
A Viladecans, FC Barcelona i Marlins de Tenerife (segon i primer classificats de la Lliga de Divisió d'Honor respectivament) s'enfrontaven en un partit decisiu per o bé deixar pràcticament decidit el títol o bé donar una mica de vida a una competició massa monòtona. I va passar lo segon. El Barça va aconseguir les dues victòries que redueixen la distància del líder a només 2 partits.
Uns pocs quilòmetres cap al nord, a Barcelona, concretament a l'estadi Carlos Pérez de Rozas de Montjuic, els quatre millors equips d'Europa (dos d'holandesos i dos d'italians) es jugaven el títol de Campió d'Europa en una Final Four a priori apassionant. La final va ser italiana i es va decidir per un 1 a 0 a favor de l'equip de Nettuno, quan a la segona entrada va aprofitar un error del receptor de Bologna.
Em va tocar treballar, de nou com en l'any anterior, en l'organització d'aquesta competició, després de la proposta del Director Tècnic de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol, el Sr. Jordi Vallès, un crac que ja m'agradaria que tothom reconegués, d'una vegada, la magnífica feina que fa, deixant-s'hi la pell i més coses que no es poden nombrar. Sempre és un plaer treballar amb i per a ell. Fa la teva feina més senzilla i no posa mai pegues a res. És d'agraïr. És clar que ja ha arribat un punt de la meva vida en que puc escollir amb qui vull treballar. I amb ell vull.
Però arribo al quid de la qüestió. Si és la Real Federación Española de Beisbol y Sofbol, amb seu administrativa a Madrit i esportiva a Barcelona, la que decideix que durant els anys 2008, 2009 i 2010 Barcelona organitzarà la Final Four, perquè no confeccionen un equip de treball per fer-ho possible? Per què s'emmerda la Federació Catalana i es deixa en les seves mans la total organització? Si ja té prou feina, no cal que n'hi donin més. De fet, em tiro pedres a sobre la teulada perquè ja em va bé treballar en aquests tipus d'esdeveniments esportius, per allò de no perdre el contacte i veure alguns partits bons de tant en tant.
No hi hauria cap problema si realment deixèssin treballar. Els contactes internacionals els fan ells, els dinars i els sopars amb els dirigents europeus, penjant-se medalletes d'una cosa de la que no en controlen ni la meitat de la meitat. Després van pels passadissos de l'estadi amb una frase a la boca, l'inci de la qual trobo esplèndida i que resumeix tota la situació: "S'hauria de ...". Què vol dir això? Ja fem prou i prou bé que surten les coses.
Per afegir més llenya al foc, aquests senyors i els òrgans rectors de la Fedreació (Española, per suposat) són incapaços de confeccionar un calendari on es tingui en compte la coincidència que he assenyalat a dalt de tot: final europea i partit pel títol de lliga, tot el mateix cap de setmana a la mateixa ciutat (pràcticament). Com volen que així hi hagi afició? Algú interessat en aquest món no podia anar a totes dues coses, a menys que t'exposessis al divorci amb la parella o a l'abandonament per part de les amistats. No és lògic. I per acabar de rematar-ho tot, Campionat d'España de clubs, categoria infantil, a Astúries. Perfecte, els nens, els que donen vida a la grada, desplaçats a Gijón durant aquest cap de setmana.
Ni fet volent, oi?
 qualitat a Barcelona){kind=link}