A qualsevol persona que l’interessi la política avui s’haurà assabentat que ha mort l’últim de la saga dels Kennedy, Edward, el germà petit de John i Robert.
No es pot negar que la maledicció d’aquesta nissaga del nord est dels Estat Units, els representants d’una nova fornada de representants polítics que van trencar els motllos establerts fins al moment, és ben enrebessada i, alhora, interessant.
JFK i companyía van ser massa avançats per la seva època. La primera família católica, no protestant, que arribava a la Casa Blanca. La primera família on els tres fills (JFK, Robert i Edward) van ser criats, des del bressol, per dedicar-se al servei públic. Família rica i benestant, que no se n’amagava pas, representant de les èlits més acomodades del país va arribar al seus objectius. Però ja s’ha acabat. No en queda cap. Només una filla que, amb el nomenament de Hillary Clinton com a Secretaria d’Estat, es va presentar per ocupar el seu escó lliure al Senat. Però crec que no ha heretat els gens correctes.
Edward sempre va estar a l’ombra dels seus dos germans grans. En John va ser president i el seu germà Robert Fiscal General. A més, cal sumar les seves dues morts, prematures, i les circumstàncies en què es van produïr. Per contra, Ted, com se’l coneixia, va saber canviar el rumb i va arribar al Senat. Només a principis dels anys 80 va presentar candidatura a la presidencia del país.
El web de la CNN ofereix un vídeo curtet, de cinc minuts, amb un resum de la seva vida.