Ahir a El Periòdico l'Enric Marín venia a dir, amb més bones paraules i millor estil, la idea que porto defensant des de fa un cert temps i que ja vaig deixar escrita: ens calen polítics hàbils, que sàpiguen infondre ànims, que se'ls respecti i, alhora, siguin respectuosos, que sàpiguen comunicar.
Em prenc la llibertat de reproduïr els dos últims paràgrafs del text del sr. Marín perquè crec que sintetitzen molt bé l'estat d'ànim general vers la política però que també apunten quines haurien de ser les línies mestres d'un futur no gaire llunyà.
"La política viu una crisi profunda. La distància entre una política endogàmica i una realitat social en mutació constant es fa cada dia més gran. No es tracta d’un fenomen local. Però en el cas de Catalunya i Espanya afecta d’una manera singular. La llunyania amb la qual es viu la política europea, el sistema electoral amb llistes tancades o el lamentable enfocament del model de finançament dels partits acaben creant un brou de cultiu perfecte per al descrèdit de la política.
I la reacció habitual dels partits quan salta a la llum pública un nou cas ho fa tot més irritant: cada vegada que un responsable polític diu “i tu més” s’enfonsa ell mateix una mica més en el fang. A aquestes alçades, ja ningú no pot treure profit electoral dels casos de corrupció política. L’únic missatge d’autoestima que podria entendre la ciutadania seria aquell que prengués la forma d’un lideratge clar de cara a la regeneració de la política. Sobra política tàctica de vol gallinaci i tenim dèficit de política amb majúscules."
Extracte de l'article "La crisi de la política" d'Enric Marín a El Periòdico de Catalunya de dijous 29 d'octubre del 2009.