El suposat segrest (dic suposat perquè encara ara ningú n’ha reclamat l’autoria) dels cooperants catalans a Mauritània ha servit, a més de per evidenciar el perill que suposen aquestes accions humanitàries i desinteressades, per exemplificar el què en diem “comunicació de crisi”. No són casos comparables, ni en la forma ni el fons, però en els darrers anys n’hem hagut de viure uns quants: l’esfondrament del Carmel, la visita a Perpinyà, el 3%...
Crec que, en aquest cas, el Govern català ha fet la feina segons el manual. Les competències en matèria diplomàtica, serveis d’informació i defensa recauen en el Govern espanyol i, per tant, la iniciativa negociadora l’han de dur ells, per molt que els cooperants siguin catalans i el Govern català tingui transferides competències en matèria de Cooperació del desenvolupament. En aquest sentit, l’opció de col·laborar en tot lo possible, coordinar-se amb la resta d’administracions i restar en un segon pla són l’opció bona.
També és encertada la decisió de vehicular la informació a través d’un sol interlocutor, què és el que hem vist fins ara. El Vicepresident Carod- Rovira és la persona que, fins ara, hem vist parlar en nom del Govern català. Evidentment que portaveus d’altres associacions, com Barcelona Acció Solidària, han dit la seva i han ofert informació als mitjans. És natural. Però lo important és que la veu del Govern sigui una amb un discurs unívoc.
La situació va viure una prova de foc dimarts a partir de les 5 de la tarda quan, una agència alemanya, DPA, va informar que s’havien localitzat els cooperants a 150 km de la capital mauritana. El Govern català va saber aguantar aquesta informació tan sucosa, fàcilment demagògica però cruel amb familiars i amics dels desapareguts. I va saber aguantar bé perquè abans de res es va procupar per fer una altra cosa bàsica: contrastar la informació amb altres fonts i coordinar-se amb la resta d’implicats per comprovar la veracitat de la informació. Aquesta feina prèvia evita fer el ridícul amb comunicats, contracomunicats i una llarga tirallonga de declaracions i contradeclaracions.
En definitiva, i per ara, bona feina feta, comunicativament parlant, és clar.