El meu post del 4 d'agost pretenia ser l'últim del curs i no tornar a escriure res fins al proper mes de setembre. Però dos fets aïllats, sense cap connexió aparent entre ells, m'han fet canviar d'idea.
L'un és la lectura d'un article del darrer número de la revista Campaigns & Elections (l'antiga Politics), escrit per Julie Barko Germany i titulat "Las nuevas tecnologias en campañas políticas", on s'analitza l'ús de les xarxes socials per part de candidats i partits.
L'altre fet és la presentació del web decideixes.cat que Esquerra ha posat en marxa per incentivar la participació ciutadana durant l'època prèvia a les eleccions al Parlament.
L'article de Barko proposa un postulat teòric molt interessant i amb el qual estic 100% d'acord: a les xarxes socials, internet i nous mitjans no n'hi ha prou amb ser-hi. S'ha de ser actiu i, sobretot, cedir el protagonisme a aquells que l'estan demanant a crits. No cal conformar-se amb el que ve donat. La línia de treball ideal és la de crear aplicacions i plataformes integrades en aquestes xarxes que facilitin i amplifiquin la participació. El paradigma, com gairebé sempre, el trobem als EE.UU. Visiteu el perfil de la Casa Blanca al Facebook, per exemple.
A casa nostra, els polítics i els partits només hi són, a les xarxes socials, o hi són i s'hi mouen? Sobre aquest tema també es poden trobar diferents articles, com aquest de Directe.cat. La meva impressió és que, fins ara, només hi són. Qui és el polític o el partit que no té un perfil al Facebook o al Twitter? Ara bé, interactuen amb els seus seguidors? O només l'utilitzen com un altaveu més de la seva activitat? Accepten suggeriments, comentaris i respostes? Algú ha creat una eina específica per motivar la interacció?
Segur que molts alcaldes de Catalunya participen en xats amb els seus ciutadans o en programes de la ràdio local. Però no n'hi ha prou. Com a model paradigmàtic trobem l'alcalde de Jun, Jose Antonio Rodriguez Salas.
A nivell nacional Esquerra comença a entendre que el centre del sistema, tal com el coneixem ara, s'està movent. D'aquí la creació del web decideixes.cat, després d'editar i presentar unes guies d'us de les xarxes socials i de materials de comunicació. CiU també ha editat, per a la militància, guies d'ús per actuar a les xarxes socials. I Rajoy manté el seu perfil al Facebook sempre actiu i en moviment. No és nou com la immediatesa i la influència d'internet el fan ser un mitjà amb molta capacitat d'influència. L'Antoni Gutierrez-Rubí ja ha analitzat aquest fenòmen a bastament i té presentacions i xerrades sobre el tema. Els partits i els polítics ho estan entenent i s'hi estan posant, però poc a poc. Encara ens queda camí per recorrer.