Com serà recordat l'any 2010, políticament parlant? Com el de la sentència de l'Estatut? Com el de la Comissió del 'cas Palau'? O serà recordat com l'any en què es va aprovar la Llei de Vegueries, la Llei del Cinema i la prohibició de les curses de braus? Potser ho serà com l'any de la manifestació del 10J? Podem afegir més ingredients al menú: Castells i el corrent catalanista del PSC; Carretero flirtejant amb un 'reagrupament' amb Esquerra, Laporta fent el salt, ...
Això demostra com d'intens ha estat l'any polític. Sempre passa, quan és l'últim de la legislatura i s'apropen les eleccions. Les maquinàries i les estratègies dels partits es posen en marxa molt abans de l'anunci oficial de dissolució del Parlament i de la convocatòria d'eleccions. Els partits al Govern s'afanyen per presentar i aprovar lleis del seu programa electoral i l'oposició per marcar el territori rebutjant-ho gairebé tot.
Què hem d'esperar del proper any? Què ens depararà el 2011? Què i qui vindrà després de les eleccions? Un Govern fort de CiU? La sociovergència? Un pacte de CiU amb ERC? Podem esperar una coalició 'a la basca', entre PSC i PP?
Entenc que la majoria de la població no es faci totes aquestes reflexions. He sentit més d'un cop el típic 'no estem per aquestes coses' o 'els polítics haurien de preocupar-se de coses importants de veritat'.
No fa gaires dies, dinant amb dos bons amics parlàvem, entre d'altres coses, de la desafecció vers la política i arribàvem a la conclusió que és proporcional la desafecció que creen els polítics i els partits amb els seus discursos i accions com el poc interès que mostra la gent per saber quina és l'activitat política del seu entorn.
Com acostuma a passar en el decurs d'aquests dinars, vam trobar la solució ideal: les llistes obertes. Poder escollir directament la persona que et representa a les institucions públiques suposaria dos canvis de comportament substancials: el votat, si aspira a continuar en el càrrec, es veuria obligat a treballar i presentar resultats per acomplir els compromisos adquirits i el votant s'interessaria per la feina del seu representant. La lògica indica que les llistes obertes donarien un gir de 180º a la situació actual.
També ajudaria a capgirar la situació actual que durant la propera legislatura el Parlament aprovés el que considero, personalment, dos dels reptes polítics més importants que encara queden per assolir al nostre país i que són la creació de dues lleis cabdals i estructurals: la Llei de partits i la Llei electoral.
Cal establir uns bons fonaments del sistema. Serà difícil. Els finançament (més que dubtós) dels partits s'hauria de canviar. Seria bo saber d'on provenen tots i cadascun dels euros amb què compten els partits, amb el perill evident que suposaria l'aparició d'un nou jugador a la partida: els lobbys. I tampoc seria fàcil la Llei electoral. Cap partit (ni cap aparell de cap partit) vol perdre quota de poder. Caucus? Vot preferencial, uninominal o d'aprovació? Formula majoritària o proporcional per calcular els resultats electorals? Sistema d'Hondt? Sistema Parlamentari o Presidencialista?
Bon estiu!