Una imatge, una fotografia, un gest, una declaració, una frase d'un discurs, cinc paraules, una actitud, la manera de seure, la combinació dels colors de la camisa i la corbata, ... Tots aquests aspectes -i molts més!- els tenen en compte els polítics, catalans i d'arreu. Bé, més aviat el seu equip d'assessors, que intenten cuidar amb especial zel tots els detalls, per mínims que siguin. Sobretot si el context polític està carregat, crispat, indecís.
Per això, quan Òmnium Cultural, i les més de 600 entitats cíviques del país, han activat la manifestació del dia 10 de juliol, després de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estaut, tots els partits amb més o menys sensiblitat cap al fet diferencial català i les principals institucions del país, i els seus representants, s'hi han adherit. Hi han de ser. De bon principi es va demanar unió, consens, anar tots a una. Però en el camí de les bones paraules a la pràctica hem perdut alguna cosa.
El lema proposat per encapçalar la marxa és "Som una Nació. Nosaltres decidim". Per aquestes cinc paraules ha començat un estira i arronsa entre el PSC i els organitzadors de la manifestació. El que sí ha aconseguit aquesta pancarta és dibuixar-nos un panorama molt clar, tot i que pugui semblar el contrari. La manifestació ha posat a cada partit polític català. Totes les mesures i la cura amb què es preparen les compareixences públiques han quedat esbombades amb i els partits han quedat retratats tal com són i tal com pensen. Per si encara hi havia algun dubte: :
- CiU: ha vist una oportunitat d'or per posar-se a la butxaca més electorat indecís. Es troben còmodes amb el lema i ja han anunciat que aniran darrera la pancarta. No en va, són el partit que van fer possible l'aprovació de l'Estatut al Congrés dels Diputats (recordem la famosa foto a la porta de la Moncloa de Mas amb Zapatero).
- PSC: són els que més guerra estan donant. Acaten la sentència del TC però no la comparteixen. Fan una crida a la poblaciço perquè assisteixi a la marxa, que creuen que ha d'anar encapçalada per una senyera, el símbol més unitari dels catalans, i no amb una pancarta amb el lema proposat. Volen imposar les seves regles del joc en un moment en què necessiten fer una cosa molt difícil: afirmar la seva vessant més catalanista però, al mateix temps, no fer enfadar els seus germans grans del PSOE.
- ERC: també es troben còmodes amb el lema que encapçalarà la manifestació i amb l'esperit de la convocatòria tot i ser una formació que va fer campanya per votar NO a l'Estatut. Sembla que han abandonat el paper ambigü i s'han volcat amb tot el que té a veure amb el dret a dedicir: consultes, manifestació, ...
- PP: en la seva línia. Estan d'acord amb la sentència i no amb la manifestació. Coherents amb el discurs i els posicionaments que han defensat.
- ICV: no volen quedar malament amb ningú. Fan una crida a la gent perquè l'assistència sigui massiva el proper dia 10. Amb el tema de l'encapçalament no s'han decidit per cap opció concreta.
- Ciutadans: en la seva línia. Estan d'acord amb la sentència i no amb la manifestació. Coherents amb el discurs i els posicionaments que han defensat.