Les darreres eleccions a la presidència del barça han estat molt interessants. Per no anar escrivint cada dia de campanya, que ja hi ha altres bloggers que ho han fet (i molt bé), he decidit fer-ho el dia després.
Crec que val la pena aturar-se i pensar en 3 o 4 conceptes abans que comenci la roda de canvis i noms amunt i avall amb l'entrada de la nova Junta Directiva. Intento fer-ho, tenint en compte que sempre hi ha una sèrie de variables i factors, alguns que es poden arribar a controlar i d'altres que no, com la maquinària electoral, el temps de dedicació, el desgast dels rivals, ...
Un denominador comú que hi ha en aquestes reflexions és que la imatge, la percepció que evoca el candidat, allò que pensen d'ell els votants, és molt important, gairebé la clau. En aquest sentit és important mantenir sota control allò que és té a l'abast i, sobretot, definir de bon començament qui serà l'home escollit, aquell que serà la cara de tot l'engranatge i que ha d'emanar la percepció que es desitja.
- les dades de participació són molt bones: 48,11% (57.088 votants de 118.665 socis amb dret a vot). La única pega que hi trobo és el tema del vot per internet. Cal esmenar això.
- les dues opcions més votades, Rosell i Benedito, són les que defensaven posicions i propostes més allunyades de l'actual president Laporta.
- no cal perdre de vista que Rosell va comenár la precampanya electoral l'any 2005 quan va sortir de la Junta Directiva. Aquí es demostra que la preparació i el coneixement del candidat per part dels qui han d'emetre el vot és clau i bàsica per a obtenir uns bons resultats.
- capítol a part mereix la feina de l'equip d'Agustí Benedito. Va ser, dels 4 candidats, el que més va patir amb la presentació de les signatures. I s'ha plantat segon a la carrera, amb un discurs diferenciat dels altres 3 candidats, centrat en el programa i en les accions de futur i no en els atacs personals. Això ha estat un fet diferencial i s'ha notat.
- el factor Soriano. La candidatura d'Ingla ha notat massa que Soriano era la primera opció i que no va sortir bé. I si s'haguéssin dedicat a fer campanya des que van sortir de la Junta, potser el quadre que tindriem ara al davant seria diferent.
- Ferrer també ha patit la indecisió creada al seu equip. Ell no havia de ser l'home. Li va caure a sobre i s'hi va posar, amb bona fe, però poca convicció.