Aquests dies estic llegint el llibre Race of a lifetime (Game Change als EE.UU). El volum descriu les vicissituds de les campanyes per a les primàries de l'any 2008, els alts i baixos dels diferents aspirants a la nominació presidencial dels partits Demòcrata i Republicà per a les eleccions del mateix any. Encara no l'he acabat però el que porto llegit m'agrada molt. Fa pensar.
M'ha fet donar voltes, sobretot, en les diferents maneres de fer política que tenim aquí i que tenen allà (vull dir als Estats Units). Però alguna cosa està canviant a casa nostra que fa que cada cop utilitzem millors tècniques i apliquem conceptes nous.
El relat del llibre de què us parlava es remunta fins a l'any 2006 (i més enllà en moments puntuals), quan els respectius equips de campanya posen la màquina a rodar. La veritat és que la democràcia americana ens pot ensenyar moltes coses. Primer, a planificar a anys vista. Les decisions no es prenen d'un dia per l'altre ni s'executen perquè sí. Tot té un procés molt ben pensat i madurat.
També podem aprendre molt dels sistemes de participació i elecció. Adoptar fórmules com els caucus, les llistes obertes, les eleccions primàries, ... permetria al nostre món polític i social fer un pas endavant. Està clar que existeix un abisme entre la ciutadania i els polítics. Es tracta de fer més petita aquesta distància. Si des del món polític som capaços de ser més pròxims, conèixer millor els nostres ciutadans, els oferim les eines necessàries per participar, si sabem quines són les seves necessitats, estarien més implicats.
Per això vaig tenir un gust agredolç quan Montserrat Tura va anunciar la seva voluntat de presentar-se a l'alcaldia de Barcelona, reptant Jordi Hereu a unes primàries el proper 19 de febrer. M'agrada el concepte. Però tinc la sensació que tot s'ha fet massa ràpid i sense pensar en el per què. Per què es convoquen aquestes primàries? No ho perdem de vista. El PSC ve d'enfonsar-se en les passades eleccions del 28N i Tura s'ha quedat sense cartera al Govern. Em sembla una escomesa interessant, la que s'obre a la capital catalana, però no sé si respecta els principis i valors que haurien d'exigir unes primàries.
La mateixa sensació vaig tenir quan Portabella va anunciar que volia obrir un procés de primàries. No podem aplicar noves estratègies pel simple fet que estiguin de moda o perquè em facin quedar bé de cara a l'elector. Cal fer-les perquè creiem fermament en un canvi de model i de paradigma, sense por.