Era ahir mentre sopava amb altres companys que treballen per assolir la Independència del país que m'assabentava de la dimissió del president Camps. I llavors em van venir tot un seguit de pensaments al cap que he intentat anar endreçant, tot escoltant i llegint diferents opinons a diferents mitjans de comunicació.
És ben cert que el gest de la dimissió era necessari i que, en un país on no dimiteix mai ningú, és un gest que "honra" al President. Fins aquí, algú em podria tirar la cavalleria per sobre. Però he posat la paraula honra entre cometes no per casualitat. Feia mesos, anys, que aquest home hauria d'haver marxat. Però no. No ha estat fins que un jutge l'ha implicat en la trama de corrupció que ha decidit fer el pas. I aquesta és la clau. Perquè quina diferència hi ha entre dimitir ara i haver-ho fet, per exemple, abans de les eleccions? La pressió mediàtica i política, si fa no fa, era la mateixa. Amb una marxa prematura, els valencians haguéssin pogut gaudir d'unes eleccions netes, el passat mes de maig. Jo sóc partidari que es repeteixin. Ara el senyor Fabra es posarà a dirigir un Govern que ni ha format ell ni ha estat escollit lliurement pel poble valencià per fer-ho.
Una altra cosa a examinar, i amb molt deteniment, és la jornada esperpèntica que es va viure ahir: ara vinc, ara torno, ara vaig, ara no vaig. Em declararé culpable però sóc innocent. I tot rematat amb la cirereta de la roda de premsa final, esperpèntica, amb un somriure sorneguer que fa fredar. El meu amic Aleix Cuberes es deu estar fregant les mans per tot el material d'anàlisi en matèria de comunicació política que té a les mans!
I a sobre, sembla que encara ens vulguin enredar més: el senyor Camps marxa declarant que ho fa fent un "sacrifici personal"!
Qui s'avorreix amb la política és perquè vol. Si la situació al País Valencià és esperpèntica! Entre els "trajos", els Gürtels, les trames, els aeroports "fantasma" de Castelló, el deute astronòmic de la ciutat de València, ... i a sobre van els "blaveros" i tornen a guanyar per clara majoria arreu del territori! Digne d'estudi.
És ben cert que el gest de la dimissió era necessari i que, en un país on no dimiteix mai ningú, és un gest que "honra" al President. Fins aquí, algú em podria tirar la cavalleria per sobre. Però he posat la paraula honra entre cometes no per casualitat. Feia mesos, anys, que aquest home hauria d'haver marxat. Però no. No ha estat fins que un jutge l'ha implicat en la trama de corrupció que ha decidit fer el pas. I aquesta és la clau. Perquè quina diferència hi ha entre dimitir ara i haver-ho fet, per exemple, abans de les eleccions? La pressió mediàtica i política, si fa no fa, era la mateixa. Amb una marxa prematura, els valencians haguéssin pogut gaudir d'unes eleccions netes, el passat mes de maig. Jo sóc partidari que es repeteixin. Ara el senyor Fabra es posarà a dirigir un Govern que ni ha format ell ni ha estat escollit lliurement pel poble valencià per fer-ho.
Una altra cosa a examinar, i amb molt deteniment, és la jornada esperpèntica que es va viure ahir: ara vinc, ara torno, ara vaig, ara no vaig. Em declararé culpable però sóc innocent. I tot rematat amb la cirereta de la roda de premsa final, esperpèntica, amb un somriure sorneguer que fa fredar. El meu amic Aleix Cuberes es deu estar fregant les mans per tot el material d'anàlisi en matèria de comunicació política que té a les mans!
I a sobre, sembla que encara ens vulguin enredar més: el senyor Camps marxa declarant que ho fa fent un "sacrifici personal"!
Qui s'avorreix amb la política és perquè vol. Si la situació al País Valencià és esperpèntica! Entre els "trajos", els Gürtels, les trames, els aeroports "fantasma" de Castelló, el deute astronòmic de la ciutat de València, ... i a sobre van els "blaveros" i tornen a guanyar per clara majoria arreu del territori! Digne d'estudi.