Reduïr, reformar, recordar: aquest és el títol d'un article de Francisco Longo, director de l'Institut de Governança Pública d'Esade, publicat a El Periòdico de Catalunya dimarts 4 d'octubre, sobre com mantenir, actualment, els equipaments públics construïts en època d'abundància financera. Agafant la idea general del seu article, als tres infitinius anteriors jo n'afegiria dos més, que considero cabdals i que tot gestor públic hauria de tenir en compte: repensar i redefinir.
Com a responsable de la regidoria de Cultura i Patrimoni que sóc, l'article de Longo em va fer pensar en la nostra xarxa d'equipaments muncipals: Can Ginestar, Joan Maragall, La Vagoneta, Salvador Espriu, la Sala Gran de l'Ateneu. Indefectiblement estan lligats a la resta de serveis públics que oferim des de l'aministració local. Som (i serem) en un moment complicat. Des del meu punt de vista, tenim dues opcions per a intentar sortir-ne. Una, la més còmoda però, alhora, traïdora, és la de lamentar-nos i anar posant pedaços a la situació sense acabar d'aprofundir-hi. La segona, molt més complexa, es basa en estudiar amb molt deteniment què tenim i com volem explotar-ho, sempre respectant el principi segons el qual l'Ajuntament ha de ser el garant de redistribució de la riquesa per assolir una societat, la santjustenca, més equitativa. I buscar un nou model a llarg termini.
Quines eines tenim per abordar aquesta segona opció? Abans de res, ser ben conscients de la situació social actual. Després, ser capaços d'elaborar un pressupost per a l'any 2012 més realista que idealista, molt ajustat a les necessitats reals i futures i no supeditat ni a capricis ni a lluiments polítics i/o personals. Aquells que tenim responsabilitats públiques hem de ser capaços de pensar en quatre dimensions i tenir clar que vindran temps pitjors, que hem d'estar preparats per afrontar situacions socials encara més complicades. Per això és important que tots els regidors de l'equip de Govern ens comprometem a assumir una reducció en les nostres programacions incials, fet que, irremediablement, comporta una revisió dels nostres objectius.
Ara bé, hi ha coses que, per la ideologia comuna d'esquerres que compartim al Govern Municipal, no volem tocar, com és la política social, l'educativa, el foment de l'ocupació i la pressió fiscal, que hem mantingut en un moderat 3,8% de mitjana. A més, sabent que hem de prioritzar certes àrees de treball, considero important mantenir la nostra aposta forta per la cultura i les entitats i les persones que la fan possible. Algú pot pensar que parlem de frivolitats, de festes i festetes. No és així. Malauradament els resultats del foment de la cultura no són immediats, no es poden mesurar en poc temps amb quantitats definitives. Per això hem de tenir clar que parlem d'embarcar-nos en una carrera de fons, en un projecte a llarg termini, apostant per aquelles activitats que reverteixen en la majoria de la població i que ens enriqueixen personal i col·lectivament. Treballar per al foment de la cultura, amb uns objectius clars, també és treballar contra la crisi econòmica.
Com hom pot imaginar, els equipaments municipals, la seva programació i els seus usos són una part important de la vida cultural del nostre poble. La seva gestió -així com els consums energètics i les concessions administratives que se'n deriven- és una de les línies de treball que, a l'Ajuntament, tenim ara mateix sobre la taula per a intentar reduïr el pressupost, no només de l'any 2012 sinó de tot el mandat. Està clar que cal fer aquest exercici perquè les aportacions d'altres administracions s'han reduït (la Generalitat deixarà d'aportar 20.000€ a l'Escola Bressol i ja ha anunciat que no donarà ajuts per fer-ne de nova construcció) i perquè hem optat per no augmentar la pressió fiscal als que més estan patint. La regla de tres, doncs, és senzilla. Si volem mantenir alguns serveis que considerem necessaris, com l'educació, l'assistència social, el foment de l'ocupació o la recollida selectiva, i no augmentem els ingressos sinó que els reduïm, ens veiem abocats a una redefinició de la resta de serveis.
Hi haurà qui veurà un problema en tota aquesta situació. Jo, sincerament, hi veig una oportunitat. Ens equivoquem si aquest exercici de repensar i redefenir únicament el fem amb la intenció de quadrar un pressupost municipal. Hem de tenir clar que es tracta d'un canvi -que si bé està propiciat per la crisi, és molt molt més profund-, es tracta d'una aposta per un nou model de gestió, que afecta a totes les administracions. Ha de quedar clar d'una vegada per totes quines competències han d'assumir els ens locals, ja que en bona mesura la crisi del model financer actual, a nivell municipal, ha arribat perquè els ajuntaments han assumit, durant massa temps, serveis que no li éren propis però que, per coherència, calia donar des de la proximitat.
A aquest Govern del que formem part, doncs, ens ha tocat un moment complicat. Des de l'àrea de Cultura i Patrimoni ja hem fet propostes per reduïr l'aportació econòmica als plecs de gestió de les festes, hem posat al congelador el cicle de les Nits d'Estiu per a repensar-les en un nou format i rellançar-les l'any 2013, apostem per la coorganització d'activitats amb entitats del poble i revisarem la programació i els usos dels equipaments. A més, posem sobre la taula l'elaboració, de manera oberta, participativa i dinàmica, d'un Pla Local de Cultura, que servirà de marc general per al desenvolupament dels Plans Locals de Cultura sectorials (pla de foment de la lectura, patrimoni i noves tecnologies), amb l'intenció de dotar a llarg termini el nostre poble d'una programació cultural amb objectius clars, que no depengui dels resultats electorals.
Però no només hem fet aquest exercici a la Regidoria de Cultura. Educació, per exemple, ha hagut de reduïr molt el seu programa d'acompanyament a l'escolaritat. Esports, per posar un altre cas, també reduïrà les aportacions a les entitats esportives. I des de Medi Ambient s'ha treballat per unificar en un sol contracte el que abans estava en quatre de diferents i que feien referència a la neteja viària i recollida de residus domèstics. A més, s'ha reduït de forma important l'import del plec de clàusules administratives.
Ens toca a totes i tots fer sacrificis. I hem d'aconseguir explicar-ho i fer-ho bé.
