A Sant Just, conscients de la situació econòmica i financera, el Govern municipal progressista del qual Esquerra Republicana de Catalunya formem part, decidim augmentar un 3,8% l'IBI. Ho fem convençuts que cal mantenir serveis públics que considerem bàsics però sense ofegar als ciutadans. CiU i PP van votar en contra d'aquesta mesura al Ple Municipal del 22 de desembre. En canvi, al Congrés dels Diputats CiU va votar a favor d'una de les primeres decisions del Govern de Mariano Rajoy: aplicar un increment del 10% en l'IBI a tots els municipis que no hagin fet la revisió cadastral després de l'any 2002. Aquest és el cas de Sant Just, on populars i convergents voten en contra d'una pujada del 3,8% de l'IBI però que a Madrid promouen un augment del 10%.
D’un 3’8% a un 10% hi ha força diferència; la diferència que evidencia que a Sant Just ens esforcem per no fer pagar la crisi als mateixos de sempre, als que menys culpa en tenen -les famílies, els treballadors- i des de Madrid van i ens escanyen de nou. Això sense comptar que el PP augmentarà la pressió fiscal a tot l'estat espanyol i pujarà fins a 7 punts l'IRPF. Els catalans i els santjustencs veurem afeblida la nostra capacitat adquisitiva. Tindrem menys diners i pagarem més impostos. Tot després que en Rajoy, durant la campanya electoral i al debat d'investidura, assegurés que no apujaria els impostos.
I per què? Doncs perquè CiU ja havia pactat el suport del PP al Parlament en la votació dels pressupostos; una votació a on ERC va estendre la mà a CiU, amb una actitud constructiva. Però no s'han acceptat les nostres propostes per fomentar una fiscalitat progressiva, que faci pagar més a qui més té i no penalitzar les classes mitjanes. Aquesta fiscalitat que proposàvem permetia incrementar els ingressos de la Generalitat per pal·liar les retallades en gairebé 1.100 milions d'euros, i hauria representat un incentiu al consum i al foment de l'ocupació. En canvi, les regles de joc pactades entre CiU i PP a Madrid i al Parlament comporten tributs indiscriminats, pèrdua de llocs de treball, continuïtat de les retallades en salut i educació, una universitat més cara, una escola bressol molt més cara, que els avis paguin la recepta i la consulta mèdica, que els joves emprenedors no tinguin suport en el moment d'iniciar l'activitat o que no s'inverteixi més en fer créixer l’economia productiva i l'activitat turística.
D’un 3’8% a un 10% hi ha força diferència; la diferència que evidencia que a Sant Just ens esforcem per no fer pagar la crisi als mateixos de sempre, als que menys culpa en tenen -les famílies, els treballadors- i des de Madrid van i ens escanyen de nou. Això sense comptar que el PP augmentarà la pressió fiscal a tot l'estat espanyol i pujarà fins a 7 punts l'IRPF. Els catalans i els santjustencs veurem afeblida la nostra capacitat adquisitiva. Tindrem menys diners i pagarem més impostos. Tot després que en Rajoy, durant la campanya electoral i al debat d'investidura, assegurés que no apujaria els impostos.
I per què? Doncs perquè CiU ja havia pactat el suport del PP al Parlament en la votació dels pressupostos; una votació a on ERC va estendre la mà a CiU, amb una actitud constructiva. Però no s'han acceptat les nostres propostes per fomentar una fiscalitat progressiva, que faci pagar més a qui més té i no penalitzar les classes mitjanes. Aquesta fiscalitat que proposàvem permetia incrementar els ingressos de la Generalitat per pal·liar les retallades en gairebé 1.100 milions d'euros, i hauria representat un incentiu al consum i al foment de l'ocupació. En canvi, les regles de joc pactades entre CiU i PP a Madrid i al Parlament comporten tributs indiscriminats, pèrdua de llocs de treball, continuïtat de les retallades en salut i educació, una universitat més cara, una escola bressol molt més cara, que els avis paguin la recepta i la consulta mèdica, que els joves emprenedors no tinguin suport en el moment d'iniciar l'activitat o que no s'inverteixi més en fer créixer l’economia productiva i l'activitat turística.