Dic
una obvietat si afirmo que el meu vot el 25N serà per Esquerra
Republicana de Catalunya, en tan que militant i regidor per aquest
partit. El que intentaré fer durant les properes quatre ratlles no
és justificar-lo, ni molt menys, sinó donar arguments a aquells que
encara es debaten entre les opcions proposades per ERC i CiU.
Per
què ho dic, això? Doncs perquè és evident que l'actual i futur
model de relació entre Catalunya i l'estat espanyol ha estat el tema
central de les eleccions, en tant que la seva causa primera de
convocatòria. En aquest sentit ERC i CiU semblen, a priori, les dues
forces d'aquesta mena de “front sobiranista” (ERC, CiU, SI, CUP,
ICV) que aconseguiran més vots.
Sembla
ser que hi hauria poques diferències substancials per aquest cantó
ideològic però sí que existeixen matisos importants entre Esquerra
i Convergència que cal tenir en compte. ERC aposta clarament per
l'organització d'una consulta, amb una pregunta clara i diàfana,
sobre la Independència del país, sigui quin sigui la traducció del
seu resultat electoral en nombre d'escons al Parlament. CiU ja ha
declarat que només realitzarà la consulta “si obté una àmplia
majoria”. Aquestes paraules només confirmen l'interès partidista
de CiU en les eleccions donat que, per realitzar la convocatòria del
referèndum no la necessiten, aquesta majoria. Tenien, durant la
legislatura 2010-2012, a ERC, ICV i SI com a socis per convocar-la.
On
més diferències hi ha és en el model de país i de societat que es
proposa. El president Mas, candidat per CiU, ja ha afirmat que en una
Catalunya independent governada pel seu partit, es mantindria la
política d'austeritat i de retallades aplicada en els darrers dos
últims anys. Això significa una reducció del poder adquisitiu de
la població; mantenir la formula de l'“euro per recepta”;
destruir el sistema d'escoles bressol públiques municipals amb la
rebaixa d'aportacions de la Generalitat; augmentar del nombre
d'alumnes a les aules de les escoles públiques mentre es rebaixa el
nombre de professors; augmentar les taxes universitàries; permetre
la fuga de cervells i no apostar per la innovació i la investigació;
mantenir l'edat de jubilació als 67 anys; venda dels recursos
naturals del país, com l'empresa Aigües Ter – Llobregat, a les
empreses privades; ...
A
Esquerra, en canvi, volem un país progressista. Amb la Independència
ja no existiria el dèficit fiscal de 16.000 milions d'€. Però amb
un model progressista encara seriem capaços de generar més recursos
per tirar endavant un país on:
- s'apliqui una fiscalitat justa amb un repartiment de la riquesa on les grans fortunes paguin els impostos més alts
- existeixi un impost a les transaccions financeres
- es rebaixi l'IVA i l'IRPF
- existeixi un sistema de salut igualitari i universal.
- hi hagi un sistema educatiu sense fracàs, que fomenti la igualtat d’oportunitats, l’esforç i el civisme.
- tinguem unes relacions laborals que recuperin l’acord entre empreses i persones treballadores.
