Durant aquesta Diada de l’Onze de Setembre van sortir als carrers i places de tot Catalunya, i més enllà, més d'1,6 milions de persones en un clam a favor de la Independència del país. Cal tenir en compte, però, que en som molts més a favor de la realització de la consulta, a favor del Dret a Decidir. D’aquests n’hi ha que en un futur (no gaire llunyà) referèndum votarien NO a la Independència de Catalunya. És una opció que, evidentment, des d’ERC no compartim però que respectem. Perquè aquí rau la base de tot el que estem vivint els darrers temps: en el respecte i l’obertura de mentalitats.
Els independentistes hem de ser conscients que no tenim la veritat absoluta, que existeixen altres sensibilitats, altres posicionaments. Per això hem de ser prou hàbils com per sumar esforços i iniciatives. No podem mirar de reüll, per exemple, la cadena convocada pel Procés Constituent. És una acció que suma, no que resta. Ni tampoc les sensibilitats de persones d’altres formacions polítiques que són favorables a la realització de la consulta. Tenim a punt les eines necessàries per fer-ho. És hora que des del Parlament s’impulsi profundament el Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Passem pantalla. Seguim cap al proper nivell. Un cop posats tots d’acord sobre la conveniència de la consulta i el marc en què caldria organitzar-la convindria que els convençuts de les bondats i la viabilitat d’una Catalunya independent ens concentréssim en fer campanya pel SÍ en aquells nínxols d’indecisos i de favorables al NO. Sense por, carregats d'arguments inclusius, sòlids, potents i irrefutables per fer veure a les persones que encara dubten que el millor per a tots, el que ens pot oferir un millor futur i una millor societat, és la separació amistosa d’aquest Estat espanyol que ens ofega econòmicament i que no permet la lliure expressió dels ciutadans de Catalunya.
