Junts pel Sí (candidatura formada per persones de diferents àmbits civils i que té el suport explícit de CDC, ERC, Òmnium, Súmate i Més) i la CUP, han aconseguit uns resultats aclaparadors aquest 27S. Més d'1.935.000 vots i 72 escons del total de 135 del Parlament. És la traducció de la voluntat ciutadana que, des de l’any 2010, empeny amb força, de baix a dalt, per aconseguir un canvi significatiu en la relació Catalunya – Espanya.
A Sant Just Desvern hem tornat a ser un exemple sublim d’implicació i de participació de la ciutadania: hem assolit un 83% de participació amb una victòria clara de l'independentisme: el 53,84% (5.489 vots) volen la Independència. Han estat 4.546 vots de Junts pel Sí i 943 de la CUP. Una demostració més que Sant Just està implicat, i de quina manera, amb el futur de Catalunya.
Ara som en un moment clau pel país, a les portes d’un procés constituent que ha de fer el possible i l’impossible per incloure totes les sensibilitats. La construcció del projecte ha de comptar amb tothom, amb tots els punts de vista necessaris. No ens podem permetre, com a societat, que una part dels catalans i catalanes s’autoexcloguin definint-se a ells mateixos com “els altres” pel simple fet de no ser obertament independentistes, de no compartir el “procés”. No podem ser còmplices d’aquesta discriminació. No hi ha “els uns” vs “els altres”. No hi ha ni millors ni pitjors. Catalunya és una societat plural i diversa. Confluïm ara i aquí davant d’una oportunitat única a la vida, un punt d’inflexió per deixar de banda les diferències i centrar-nos en allò que ens uneix: proporcionar eines al servei del benestar, la ocupació, el canvi i la millora social, econòmica i cultural per a tothom, sense deixar ningú de costat. Apostem pel progrés econòmic i social de Catalunya. Tenir un Estat propi ens dóna un ventall d’oportunitats del qual no hem pogut gaudir fins ara i tindrem els recursos i les condicions per competir en un món globalitzat.
Durant la campanya han dominat les amenaces, amb discursos basats en la por, arguments demagògics, pobres, escassos i insuficients que finalment han claudicat davant els discursos constructius, propositius, en clau de futur. S'ha utilitzat l’etnicisme, l’origen de les persones, com argument. Aquests dies s’haurien d’haver aprofitat per elevar el nivell del debat públic, per qüestionar-nos com a societat temes com cultura i educació, benestar i justícia social, innovació i investigació, equilibri territorial, respecte per la diversitat i foment de la igualtat i la democràcia. Perquè la Independència va més enllà de la llengua o l’origen. És una eina, un pas necessari per a construir un nou país que millori la vida de les persones.
