Cada vegada més els estrategs polítics i els ártífexs de les campanayes ho tenen més clar: cal diferenciar-se de la resta, ja sigui amb discursos renovadors, amb l'ús de mitjans revolucionaris o amb la projecció d'idees noves. Ho hem vist a les últimes presidencials nord- americanes i ho estem veient a la campanya de les britàniques, on Nick Clegg ha irromput amb força a base del seu discurs diferenciador respecte dels laboristes i dels conservadors, proposant idees noves i fresques davant les velles idees enquistades dels seus rivals, Cameron i Brown.
A l'estat espanyol va passar una cosa semblant amb Rodríguez Zapatero. Quan es va presentar per primer cop com a cap de llista pel PSOE a les eleccions generals era jove, proposava idees noves i propugnava un canvi respecte els 8 anys anteriors de Govern del PP i també respecte l'antiga manera de fer de González i companyía. També Pujol va resultar un glop nou durant la transició. I Maragall després de 23 anys de Govern nacionalista de CiU. I ja no diguem d'Obama que, a més d'aprofitar el moment de declivi dels republicans i de Bush va saber explotar a la perfecció les noves tencologies i la seva facilitat per transmetre sensacions durant els seus discursos. Al meu parer, van ser molt més interessants les primàries que les presidencials.
El problema ens el trobem després, un cop acabada la campanya, quan passa un temps i aquells candidats han perdut frescor, els aires no són tant nous, les idees no quallen en projectes concrets i l'esperança comença a marcir. El que era un perfecte candidat es veu com un mal executiu i comença a perdre popularitat i afecte. Obama mateix n'és un exemple.
A casa nostra, ara mateix, no acabem de trobar una figura d'aquest estil. Montilla? Mas? Puigcercós? Camacho? Herrera? Alguns han canviat els seus caps de campanya (Collboni per Zaragoza al PSC-PSOE). D'altres intenten assimilar la seva campanya amb les tècniques americanes (Madí a CiU). Esquerra ha fet que Vendrell renunciï al seu escó per centrar-se exclusivament en la direcció de la campanya.
Però cal alguna cosa més que simples operacions de màrqueting polític, finites en el temps, que no mostren la realitat. Calen candidats frescos, aires nous i esperances renovades.