Fa temps, des de la renúncia de Gordon Brown com a líder del seu partit i a encapçalar un hipotètic Govern laborista i libdem, que tenia pensat escriure alguna cosa al respecte del canvi polític britànic, sobre el pacte entre libdems i tories que ha fet Premier a David Cameron.
En aquelles eleccions en què hom no escull directament qui ocuparà el càrrec de president sinó que ha d'escollir la representació parlamentària que ho farà en nom d'ell es pot donar el "cas català" (en les dues darreres eleccions al Parlament) i el que s'ha donat ara al Regne Unit: els pactes entre forces polítiques.
En aquelles eleccions en què hom no escull directament qui ocuparà el càrrec de president sinó que ha d'escollir la representació parlamentària que ho farà en nom d'ell es pot donar el "cas català" (en les dues darreres eleccions al Parlament) i el que s'ha donat ara al Regne Unit: els pactes entre forces polítiques.
Hi ha maneres i maneres, per això. És possible que la llista menys votada en número de vots absoluts però amb més escons al Parlament quedi fora del Govern pels pactes entre llistes més votades però amb menys representació. I no passa res, és lícit (bé, a casa nostra no, s'ha de posar el crit al cel). O com al Regne Unit, on la llista amb més representació ha pactat amb la 3a força, creant un nou equilibri polític.
Quin és el millor sistema? Representatiu o presidencial? Tot té el seu què però és evident que l'elecció directa del president sempre és més entenedora per la gent. Tenim un greu problema de desafecció i de no participació i potser és perquè el sistema és complex i es gira d'esquena a la voluntat de la majoria de la gent.
També voldria destacar l'actitud tant de Brown com de Cameron i de Clegg el dia que es va fer efectiu el canvi de Govern britànic. Aquest post del bloc de Toby Ziegler ho recull molt bé i és molt recomanable la seva lectura.